dimarts, 11 d’agost del 2009

Hospital psiquiatric de Managua




Hola a tot/es!
Són les 17:47h a Managua, (1:47h de la matinada a BCN) del dia 11 d’agost del 2009.

Encara estic a Managua! El coordinador del CAPS va proposar que em quedés perquè el Departamento de Estado de salud farà uns tallers per atenció al malalt drogodependent. Ell hi assistirà i jo també, així podria veure com funcionava el sistema de salut a Nicaragua. A part, em va comentar que faria un torn de presentacíons... em presentaria el ministre de sanitat de Nicaragua, el cap del pla de Drogues a Managua,... entre d'altres personalitats! Ja veus, estic entre la flor i la nata i la gent amb més "poder" d'aquesta zona... De fet, per ells jo sóc el "Especialista" vingut d'Europa!! Per això es volen entrevistar amb mi... Bé, ja farem...

Ahir vaig anar a visitar l'unic Hospital psiquiàtric que hi ha en tot Nicaragua (100 llits) per un total de població Nicaragüense de 6 mil.lions de persones! Brutal! Es tracta d'un Hospital construit als anys 50, l'aspecte de fora és relativament correcte! Una portalada de ferro separa la carretera de l'interior. Sembla una pressó! Em vaig donar a conèixer, i vaig ser molt ben atès. Em varen comentar que no disposen d'APS de 2ª generació i que certs medicaments com ara el Liti no el poden emprar perquè no poden fer un seguiment analític adequat. També passa amb la Clozapina! Uff!

Em varen fer un "Tour"... Les instal.acions són precaries... les parets són fosques i amb humitats! I les habitacions... bé, ja sols a l'entrar t'envaeix una fortor a brutícia... jo la calificaria com olor a pobressa i misèria extrema! De fet no disposen d'habitacions individuals... sinó de gran espais on s'amunteguen una sèrie de llits, un rera l'altre ... i en segons quins casos, matalassos al terra tacats de ves a saber què... Els banys són amb escassa llum (em comenten que no tenen prous diners per bescanviar les bombetes ja fosses per unaes altres de noves..) les dutxes estan arrenglarades, em recorden que sovint utilitzen mànegues a distància per poder netejar als pacients més violents!! (coma les pressons... o inclús pitjor... els camps de concentració!) Quina sensació! Com la de retornar als anys 20 o 30!!

Els homes estàn separats de les dones per pabellons, i els violents... també!!

Allà la gent no es queixa. El MINSA (el ministeri de sanitat de Nicaragua) es fa carrec de totes les despesses inclús la dels àpats!! Tot un privilegi, essent la sanitat Nicaraguense. Vaig parlar amb una monja "progressista" de la Teologia de l'alliberament amb qui he coincidit aquests dies, i em va explicar que fa un parell d'anys es va trencar l'Humer i se'n va anar a l'Hospital general de Managua. Un cop allà li varen diagnosticar i li van dir que si volia que li enguixessin el braç, hauria d'anar ella a cercar el material perquè ells no en disposaven! Va haver de cercar en més de 20 farmacies de la ciutat.. fins que a la nº 21, va poder trobar guix i embenatges!!

Els carrers desprenen pobressa i misèria! Un munt de nens de 3,4 i 5 anys es disposen als semafors pidolant! Són uns nens que transmeten tristessa a través de la seva mirada... una mirada sense esperança! Nens que no han pogut jugar perquè es dediquen a sobreviure treballant, pidolant per poder posar-se alguna cosa en la boca. És una vida de supervivència pura i dura!

Quan acabi els tallers marxaré cap al poblat! Allà a la selva les condicions són encara més dures i la mancança de recursos és flagrant! penseu que estic a la capital... i ja hi ha pobressa... a la selva... ja veurem!!

De totes maneres, visc el dia a dia. Intento impregnar-me de tot allò que aquesta gent em transmet! El meu cor batega a cada pas del seu esforç i visc content!! Us ho asseguro... malgrat la pobressa, sóc feliç! És una mica dificil d'explicar! Ho sé...

Ja tinc ganes d'endinsar-me a la comunitat on passaré els propers 4 mesos de la meva vida! Hi ha molta feina a fer, però justament és el que em motiva i m'ànima! Em sento afortunat per tot el que estic visquent!

Hi ha moments que la meva mirada es perd per la vegetació de la zona i el cel estrellat... i me n'adono de la meva petitesa i de la grandesa de la Natura!! És preciós!!

Bé, ara disposo de bona conexió! Així doncs aprofito per enviar-vos aquestmissatge tan llarg! A la selva... suposo que em serà més dificil!

Un petó i molts somriures!!

Ei! Malgrat la distància no us trobo a faltar perquè sé que sóc recordat per molta i molta gent que m'estima! (Aquest és un altre punt important d'aquest viatge! em sento molt estimat!! I això, com podeu imaginar.... no té preu!)

1 comentari:

  1. Hola Joan, m'agrada molt saber de tu! Quina experiència més significativa i diferent a tot el que has anat visquent fins ara! Estic contenta de que hagis recuperat la salut i de que comparteixis amb nosaltres com gaudeixes de la relació amb les persones i l'entorn Una abraçada molt gran!!! Pilar INTRESS

    ResponElimina