dijous, 19 de novembre del 2009

"Escuelita pública"





Hola a tots/es!!

Ara són les 6:13h del matí a Bluefeilds, les13:13h a la meva estimada Catalunya.

Avui us parlaré d'una escuelita pública de Bluefields que vaig visitar ahir. Una escuelita que es troba al barri de "Loma Fresca", Aquest barri es caracteritza tal i com diu el seu nom, perquè es troba dalt d'un turó i per tant els corrents d'aire són més freqüents, amb la qualcosa, la percepció de calor és menys present, i també perquè és un dels barris més llunyans del centre de Bluefields, podriem dir que les seves cases es troben a la perifèria i més enllà de les mateixes sols hi queda vegetació. Un lloc on ja no hi arriben els carros, un lloc on resalta el verd del bosc tropical i la manca de recursos!

A mesura que ens endinsem en l'interior del barri cap amunt i seguint un estret caminet van apareixent nens/nenes  que es mostren molt interactius! Ens saluden fent mig vergonyetes i d'altres que ens conviden a les seves cases per tal que coneguem la seva realitat i dins d'ella, la seva família. D'altres nens romanen jugant amb un pal de fusta o ens guaiten encuriosits... Els habitatges són precaris, taulons de fusta intercalats amb qualsevol material que pugui ser útil per la seva construcció: sobretot panells de Zenc (ja sabem que per aquestes contrades la pluja és ben present i ho malmet tot).

Quan ja portem una bona estona del nostre recorregut i entremig d'una tupida vegetació ens trobem la Escuelita. Petitona, amb parets humitejades, pocs recursos... però malgrat això, plena de Vida i esperança! Al petit terreny de l'entrada hi trobem la sotsdirectora (la Claudia). Una noia de 20 anys d'edat que arreplega les escombraries "botada" per tal de posteriorment cremar-la. Ens rep amb un somriure i amb una expressió de sorpresa per veure'ns! Ens explica que el MINED (Ministeri d'educació) ja fa uns dies que no els hi fa arribar la tramessa d'arròs que es van comprometre fa un temps pels nens de l'escola. Sembla ser que aquesta partida de menjar es va redirigir cap a altres menesters i que així una altre persona havia fet negoci amb el menjar dels nens més pobres.

La sotsdirectora ens comenta que en el Pacific tots els nens reben un got de llet per part del ministeri i que, en canvi, això no arriba als nens de la regió Atlàntica. Aquesta banda Costeña sempre ha estat oblidada pels alts governants a l'hora de  finançar projectes com ara escoles, carreteres,...

Quan plou, sovint han de suspendre les classes per evitar que els nens es puguin fer mal, ja que el terreny és de terra, fang i han de travessar un petit rierol que quan creix per les pluges pren mides considerables. Així doncs han de venir ben calçats amb botes de Hule. L'escuelita atèn a nens de primària. El dia que arribem els enxampem a classe, les seves mirades són intenses i profundes. Varen vestits amb roba de carrer. Aquí no disposen dels uniformes com a la resta de escuelas de la regió. Són massa pobres i els pares no s'ho poden pas permetre. La nostre vinguda es converteix en una Festa! De mica en mica van obrint el seu esperit! I quan treiem les càmares de fotos tot es converteix en un enrenou! Ens agafen de les mans i ens demanen una fotogràfia! Aquí ja apareix la seva expressivitat més viva i jugonera! Els més entremaliats donen voltes al nostre costat i d'altres ens mostren els seus jocs "El ratón y el gato",...

Quanta pobressa i alhora quanta il.lussió reflectida en els seus jocs! L'esperança dels nens i la seva il.lussió per tal de viure em commouen i encomanen alegria. Quin Goig poder comprovar que els somriures no s'esborren de les seves cares malgrat la manca de recursos! Juguen sols amb allò que tenen i transmeten felicitat! Ells mateixos construeixen Barriletes (estels) que fan volar alt, molt alt.... Potser com a metafora del que desitgen... tenir un futur que pugui assegurar la subsistència del dia a dia!

Ahir va ser una jornada "especial". Dels dies que et canvien una miqueta més. Que et fan ampliar mires i rumiar una mica més enllà...  Una dia per no oblidar!!

Un somriure ben lluminós per tots vosaltres!! I un petó i una abraçada pels més propers! Ja sabeu que sempre us duc en el cor!

FINS AVIAT!

dimarts, 17 de novembre del 2009

Viatge a Corn Island!


Hola a tots/es!




Són les 17:53h a Bluefields, les 0:54h de la nit a Catalunya.

Ja he tornat de Corn Island! Han estat uns dies ben intensos I replens de noves coneixences i sensacions. Varem arribar el dijous. Ens varen anar a recollir a l’aeroport l’Odilia (Cap d’infermeria del SILAIS) i la Fay Downs (Directora del Centro de Salud de Corn Island). Va ser una benvinguda molt efussiva i carinyosa! Ens estaven esperant per tal de dur-nos d’una revolada en la furgoneta del MINSA (Ministeri de sanitat de Nicaragua) cap al Centro de Salud on allà ja ens esperaven els pacients que havien citat per a nosaltres. A Corn Island no hi ha psiquiatra ni psicòleg, així doncs, teniem molta feina programada! Però abans d’entrar en contacte amb la nostre assistència sanitària, ens varen oferir un esmorçar 100% Nica: Frijoles amb arròs i un ou ferrat, ells l’anomenen “Huevo frito amoroso” si l’ou prové de forma original i no d’una producción de granja!! Tot seguit ens varen mostrar les instal.lacions del Centro De Salud. Ho vaig trovar, malgrat la manca de recursos, un centre net i bastant organitzat. Molt diferent de la meva experiencia prèvia a “El Tortuguero”. També ens varen presentar els treballadors: metges, infermeres i personal administratiu. Tots varen ser molt amables ab nosaltres. La nostra agenda era la següent: Pel matí atendre els pacients programats i per la tarda dur a terme les capacitacions en els treballadors del Centre de Salut en el tema de la detecció precoç en les addiccions i intervencions breus.

Així doncs, varem pasar dijous i divendres fent feina! I el dissabte i diumenge….. de Relax!! Però abans d’arribar el dissabte em vaig retrobar amb una gran amiga de Barcelona que estava durant aquest mateix mes de Novembre en un projecte a Matagalpa, concretament en la Casa Materna! Ella és l’Itziar! Una Pediatra afable, carinyosa i un somriure lluminós! Va ser un plaer tornar a coincidir amb ella i gaudir del cap de semana amb la seva presència!

De l’Illa… tot són coses bones! Platges Caribenyes, sorra blanca i un mar d’unes tonalitats blavoses meravelloses! I això que els habitants ens varen comentar que el pas de la tempesta tropical “Ira” va malmetre les platges i es va menjar part del terreny arenós de la platja, així com la transparència de les seves aigües! Malgrat això jo la vaig trovar una Illa ideal per desconectar i perdre’m pels seus camins replens de vegetació selvatge.

Respecte l’ambient… gent amable, música reegae, generositat, balls sensuals i tranquil.litat! Molta tranquil.litat! Vaja… una illa per perdre-s’hi i una visita obligada per tot aquell que estigui a Nicaragua!!



Bé, els dies van passant i el dia de la tornada s’apropa inexorablement… Hauré de fer un procés de dol per preparar el comiat! Ja us informaré!

Un petó per elles i una abraçada per ells!!

dimecres, 4 de novembre del 2009

Viatge a "El Tortuguero"



Hoooooola a tots/es!!

Són les 18:13h a Bluefields, les 1:15h de la nit a Catalunya!

En aquests moments està plovent a Bluefields i l'ambient refresca! No m'ho puc creure!
Els darrers dies han estat intensos... El viatge a la Comunidad de "El Tortuguero" m'ha impactat! A les 6 de la matinada varem sortir en panga... el sol tot just treia el nas pel cel blavós d'aquesta població Caribenya i ens brindava les seves salutacions a tots els membres de la brigada sanitària! La Dra. Lestel (Subdirectora del SILAIS), Jael (infermera), Brenda (infermera en tasques de prestació social), Edgard (Pediatra), Miriam (coordinadora de La casa materna) i un servidor!

El Panguero, un noi Creol era l'encarregat de dur-nos durant més de 4 hores de viatge pel Rio Escondido fins a la Comunitat. El viatge ha estat magnific! La Natura amb tota la seva esplendorositat se'ns mostrava! Quina força i quanta bellesa! En algun moment (com no podia ser d'un altre manera) es va posar a ploure ben fort i el panguero ens va passar un plastic transparent per tal que ens cobrís! La qüestió és que erem justament nosaltres els que haviem d'aguantar amb les mans el plastic i fer resistència mentre la panga marxava a tota velocitat... els braços els tenia ja ben garratibats de la tensió que havia d'exercir per tal que aferrar el nostre improvisat sostre i que no sortís volant!

La gent de l'equip va ser encantadora! En aquesta brigada sanitària s'hi respirava un ambient de cooperació fantastic! M'hi trobava com a peix en l'aigua! A mesura que passen les hores de camí... la natura és cada cop  més densa i més selvàtica! Déu meu! quant de verd! De tant en tant ens topavem entre la vegetació amb una cabana molt humil feta de brancams i fulles de palmera! i sortien els nens a saludar-nos des de davant de la porta de casa seva! Suposo que l'arribada d'una panga motoritzada amb gent "de fora" és tota una atracció per ells!!

Un cop varem arribar em vaig topar amb una gent que ens miraven amb extranyesa, com si forem d'un altre planeta. La majoria dels habitants duen botes de pluja doncs allà sols hi ha un carrer asfaltat amb un empedregat molt precari (de recent instauració! sols uns dos anys) i la resta de vies predomina el fang! La gent es desplaça en cavalls (sols els habitants amb més recursos en disposen d'un), la resta... caminant!

A "El Tortuguero" hi ha ben poca cosa... sols disposen de 3 hores diaries d'electricitat (així doncs sols 3 hores de llum), no hi ha red telefonica ni de mobil! I sols es comuniquen a través d'una radio que , per cert, en els darrers 15 dies estava fora de servei i encara (per manca de recursos) no havien reparat. Les fisonomies de la seva població estan ben desgastades pels efectes de la climatologia, les condicions laborals tan dures (la majoria són camperols) i la dieta deficitària. És freqüent veure infants "chambeando" (realitzant encarrecs i treballant de valent!). Existeixen habitants que viuen "bien largo" de El Tortuguero! I que han de caminar un munt d'hores per poder ser atesos en el puesto de salud de la regió. Aquest puesto de salud sols disposa de 6 llits per ingressar a pacients i ben pocs recursos materials i mèdics. El personal es troba "bien quebrado" emocionalment. Així que em vag dedicar a realitzar unes quantes sessions grupals per tal de gestionar les emocions i enfortir la vinculació entre els diferents components del grup per tal de que l'objectiu sanitari en sortís beneficiat! I amb ell, l'atenció als usuaris del servei!

Després d'un dia de la nostre arribada, ens varen organitzar una petita "festa" de benvinguda amb balls tradicionals (una parella de nens) i un discurs per part de l'alcalde... Va ser emocionant!

D'aquest viatge encara recordo l'expressió d'una nena que no somreia i d'un nen que amb cara de murri es ficava sota una canyeria que raixava aigua de pluja! També tinc impregnada en la retina una nena de 6 anys caminant descalça sota la pluja... Uff! quantes vivencies i emocions..

La nostre tornada es va avançar perquè varem haver de dur a l'Hospital de Bluefields una dona que fou "Macheteada" e el crani i l'abdomen i li varen fracturar el cubit i el radi del braç dret... Era una emrgència i l'atenció sanitària havia de ser inmediata! Així que ens varem afanyar per agafar la panga i retornar! Ja era la tarda... i mentre viatjavem la nit ens va embolcallar amb la seva capa ben fosca! I vaig poder gaudir d'un espectacle inefable! doncs les estrelles i la lluna ens guiaven el camí cap a Bluefields... El riu ben seré , el so de la Natura , el perfil enfosquit de la vegetació selvàtica, l'olor i damunt dels nostres caps... les estrelles i la lluna! No ho oblidaré mai!

Bé, va ser maravellós!

Un petó des d'una terra ja no tan estranya i cada cop més propera vers la meva persona!

Us estimo molt!