dimecres, 4 de novembre del 2009

Viatge a "El Tortuguero"



Hoooooola a tots/es!!

Són les 18:13h a Bluefields, les 1:15h de la nit a Catalunya!

En aquests moments està plovent a Bluefields i l'ambient refresca! No m'ho puc creure!
Els darrers dies han estat intensos... El viatge a la Comunidad de "El Tortuguero" m'ha impactat! A les 6 de la matinada varem sortir en panga... el sol tot just treia el nas pel cel blavós d'aquesta població Caribenya i ens brindava les seves salutacions a tots els membres de la brigada sanitària! La Dra. Lestel (Subdirectora del SILAIS), Jael (infermera), Brenda (infermera en tasques de prestació social), Edgard (Pediatra), Miriam (coordinadora de La casa materna) i un servidor!

El Panguero, un noi Creol era l'encarregat de dur-nos durant més de 4 hores de viatge pel Rio Escondido fins a la Comunitat. El viatge ha estat magnific! La Natura amb tota la seva esplendorositat se'ns mostrava! Quina força i quanta bellesa! En algun moment (com no podia ser d'un altre manera) es va posar a ploure ben fort i el panguero ens va passar un plastic transparent per tal que ens cobrís! La qüestió és que erem justament nosaltres els que haviem d'aguantar amb les mans el plastic i fer resistència mentre la panga marxava a tota velocitat... els braços els tenia ja ben garratibats de la tensió que havia d'exercir per tal que aferrar el nostre improvisat sostre i que no sortís volant!

La gent de l'equip va ser encantadora! En aquesta brigada sanitària s'hi respirava un ambient de cooperació fantastic! M'hi trobava com a peix en l'aigua! A mesura que passen les hores de camí... la natura és cada cop  més densa i més selvàtica! Déu meu! quant de verd! De tant en tant ens topavem entre la vegetació amb una cabana molt humil feta de brancams i fulles de palmera! i sortien els nens a saludar-nos des de davant de la porta de casa seva! Suposo que l'arribada d'una panga motoritzada amb gent "de fora" és tota una atracció per ells!!

Un cop varem arribar em vaig topar amb una gent que ens miraven amb extranyesa, com si forem d'un altre planeta. La majoria dels habitants duen botes de pluja doncs allà sols hi ha un carrer asfaltat amb un empedregat molt precari (de recent instauració! sols uns dos anys) i la resta de vies predomina el fang! La gent es desplaça en cavalls (sols els habitants amb més recursos en disposen d'un), la resta... caminant!

A "El Tortuguero" hi ha ben poca cosa... sols disposen de 3 hores diaries d'electricitat (així doncs sols 3 hores de llum), no hi ha red telefonica ni de mobil! I sols es comuniquen a través d'una radio que , per cert, en els darrers 15 dies estava fora de servei i encara (per manca de recursos) no havien reparat. Les fisonomies de la seva població estan ben desgastades pels efectes de la climatologia, les condicions laborals tan dures (la majoria són camperols) i la dieta deficitària. És freqüent veure infants "chambeando" (realitzant encarrecs i treballant de valent!). Existeixen habitants que viuen "bien largo" de El Tortuguero! I que han de caminar un munt d'hores per poder ser atesos en el puesto de salud de la regió. Aquest puesto de salud sols disposa de 6 llits per ingressar a pacients i ben pocs recursos materials i mèdics. El personal es troba "bien quebrado" emocionalment. Així que em vag dedicar a realitzar unes quantes sessions grupals per tal de gestionar les emocions i enfortir la vinculació entre els diferents components del grup per tal de que l'objectiu sanitari en sortís beneficiat! I amb ell, l'atenció als usuaris del servei!

Després d'un dia de la nostre arribada, ens varen organitzar una petita "festa" de benvinguda amb balls tradicionals (una parella de nens) i un discurs per part de l'alcalde... Va ser emocionant!

D'aquest viatge encara recordo l'expressió d'una nena que no somreia i d'un nen que amb cara de murri es ficava sota una canyeria que raixava aigua de pluja! També tinc impregnada en la retina una nena de 6 anys caminant descalça sota la pluja... Uff! quantes vivencies i emocions..

La nostre tornada es va avançar perquè varem haver de dur a l'Hospital de Bluefields una dona que fou "Macheteada" e el crani i l'abdomen i li varen fracturar el cubit i el radi del braç dret... Era una emrgència i l'atenció sanitària havia de ser inmediata! Així que ens varem afanyar per agafar la panga i retornar! Ja era la tarda... i mentre viatjavem la nit ens va embolcallar amb la seva capa ben fosca! I vaig poder gaudir d'un espectacle inefable! doncs les estrelles i la lluna ens guiaven el camí cap a Bluefields... El riu ben seré , el so de la Natura , el perfil enfosquit de la vegetació selvàtica, l'olor i damunt dels nostres caps... les estrelles i la lluna! No ho oblidaré mai!

Bé, va ser maravellós!

Un petó des d'una terra ja no tan estranya i cada cop més propera vers la meva persona!

Us estimo molt!

1 comentari:

  1. Uff..impresionant, se m'han posat els pels de punta...deus tenir el cor ple de emocions pero a l'hora segur qe hi han images que no oblidaràs mai..t'has de sentir molt afortunat de poder donar aquesta gent el teu temps i ajuda, per a nosaltres es poc temps i escassa ajuda pero per a ells es un gran regal..Mil anims!!

    ResponElimina