dijous, 19 de novembre de 2009

"Escuelita pública"





Hola a tots/es!!

Ara són les 6:13h del matí a Bluefeilds, les13:13h a la meva estimada Catalunya.

Avui us parlaré d'una escuelita pública de Bluefields que vaig visitar ahir. Una escuelita que es troba al barri de "Loma Fresca", Aquest barri es caracteritza tal i com diu el seu nom, perquè es troba dalt d'un turó i per tant els corrents d'aire són més freqüents, amb la qualcosa, la percepció de calor és menys present, i també perquè és un dels barris més llunyans del centre de Bluefields, podriem dir que les seves cases es troben a la perifèria i més enllà de les mateixes sols hi queda vegetació. Un lloc on ja no hi arriben els carros, un lloc on resalta el verd del bosc tropical i la manca de recursos!

A mesura que ens endinsem en l'interior del barri cap amunt i seguint un estret caminet van apareixent nens/nenes  que es mostren molt interactius! Ens saluden fent mig vergonyetes i d'altres que ens conviden a les seves cases per tal que coneguem la seva realitat i dins d'ella, la seva família. D'altres nens romanen jugant amb un pal de fusta o ens guaiten encuriosits... Els habitatges són precaris, taulons de fusta intercalats amb qualsevol material que pugui ser útil per la seva construcció: sobretot panells de Zenc (ja sabem que per aquestes contrades la pluja és ben present i ho malmet tot).

Quan ja portem una bona estona del nostre recorregut i entremig d'una tupida vegetació ens trobem la Escuelita. Petitona, amb parets humitejades, pocs recursos... però malgrat això, plena de Vida i esperança! Al petit terreny de l'entrada hi trobem la sotsdirectora (la Claudia). Una noia de 20 anys d'edat que arreplega les escombraries "botada" per tal de posteriorment cremar-la. Ens rep amb un somriure i amb una expressió de sorpresa per veure'ns! Ens explica que el MINED (Ministeri d'educació) ja fa uns dies que no els hi fa arribar la tramessa d'arròs que es van comprometre fa un temps pels nens de l'escola. Sembla ser que aquesta partida de menjar es va redirigir cap a altres menesters i que així una altre persona havia fet negoci amb el menjar dels nens més pobres.

La sotsdirectora ens comenta que en el Pacific tots els nens reben un got de llet per part del ministeri i que, en canvi, això no arriba als nens de la regió Atlàntica. Aquesta banda Costeña sempre ha estat oblidada pels alts governants a l'hora de  finançar projectes com ara escoles, carreteres,...

Quan plou, sovint han de suspendre les classes per evitar que els nens es puguin fer mal, ja que el terreny és de terra, fang i han de travessar un petit rierol que quan creix per les pluges pren mides considerables. Així doncs han de venir ben calçats amb botes de Hule. L'escuelita atèn a nens de primària. El dia que arribem els enxampem a classe, les seves mirades són intenses i profundes. Varen vestits amb roba de carrer. Aquí no disposen dels uniformes com a la resta de escuelas de la regió. Són massa pobres i els pares no s'ho poden pas permetre. La nostre vinguda es converteix en una Festa! De mica en mica van obrint el seu esperit! I quan treiem les càmares de fotos tot es converteix en un enrenou! Ens agafen de les mans i ens demanen una fotogràfia! Aquí ja apareix la seva expressivitat més viva i jugonera! Els més entremaliats donen voltes al nostre costat i d'altres ens mostren els seus jocs "El ratón y el gato",...

Quanta pobressa i alhora quanta il.lussió reflectida en els seus jocs! L'esperança dels nens i la seva il.lussió per tal de viure em commouen i encomanen alegria. Quin Goig poder comprovar que els somriures no s'esborren de les seves cares malgrat la manca de recursos! Juguen sols amb allò que tenen i transmeten felicitat! Ells mateixos construeixen Barriletes (estels) que fan volar alt, molt alt.... Potser com a metafora del que desitgen... tenir un futur que pugui assegurar la subsistència del dia a dia!

Ahir va ser una jornada "especial". Dels dies que et canvien una miqueta més. Que et fan ampliar mires i rumiar una mica més enllà...  Una dia per no oblidar!!

Un somriure ben lluminós per tots vosaltres!! I un petó i una abraçada pels més propers! Ja sabeu que sempre us duc en el cor!

FINS AVIAT!

1 comentari:

  1. Nomes et puc dir que t'anyorem molt Joanet! Ja se que no he estat molt activa en el teu blog ni el teu facebook pero despres de llegir el que expliques... no tinc paraules! De veritat, que no sé que dir!

    Un peto ben fort de tots!
    Anna

    ResponSuprimeix