Són les 10:44h a Catalunya, les 3:44h de la matinada en la meva estimada Bluefields.
En aquesta vida tot té un principi i una fi. I aquesta experiència vital romandrà per sempre en el meu cor i el meu pensament.
És dificil desvincular-se després de 4 mesos treballant colze a colze amb d'altra gent.... He viscut molt, he rigut , he plorat, en alguna jornada el cansament m'ha vençut, he vist cels estrellats i llunes platejades mentre navegava en una panga, somriures d'infants, mans i cares desgastades per la dura feina del camp i la pobresa, he ballat a ritme Caribeny amb una noia Creole, he après una miqueta de llengua indigena (miskito), he compartit rialles i comentaris amb les noves amistats mentre prenia una Toña (cervessa del Pais), he passejat pels mercats empapant-me de l'ambient! He enllaçat les meves mans i el meu cor, he jugat amb els infants de las Comunidades... M'he sentit estimat pels d'aquí i els d'allà!
Ja veieu... i el que és més important! Me n'he adonat de la fortalesa de l'Ésser Humà i la seva capacitat inmensa d'afrontar situacions limit!
Si hi ha esperança, Amor i una bona Comunitat al voltant (familia, amics...) es poden moure muntanyes!
Intentaré mantenir l'emprempta d'aquest viatge i seguir les indicacions que em marqui el cor, tal i com diu un titol d'un llibre de la Sussana Tamaro "Ves allà on et dugui el cor".
N'estic segur! això no és punt final! És un punt i seguit...
Fins a un proper viatge!! :-)
P.D: Dedico aquest Blog a tots aquells que han fet possible la realització d'aquest somni i tots aquells que m'han seguit amb la mirada del cor des de la distància! GRÀCIES per fer-me sentir tant estimat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada