dissabte, 17 d’octubre del 2009
Visites domiciliaries!
Hola a Tots/es!
Són les 10:49h del dissabte!, les 18:49h a Catalunya
A Bluefields la pluja continua fent acte de presència diària. Quina alegria! aquest matí el sol, generosament, ens ofereix els seus ratjos lluminosos! En el dia d'ahir, la treballadora social (Miss Heiling) i un servidor varem anar a realitzar visites domiciliaries. Aquesta activitat m'agrada especialment perquè em permet conèixer la Bluefields més desconeguda.. aquella que s'endinsa entre la vegetació... aquella que no està a primera vista. On hi ha l'extrema pobresa i la gent viu en condicions precaries.
Pel camí, al voltant de les cases, trobem un munt de nens que juguen amb una corda i un cartró! somriuen quan amb tan sols aquests dos materials consegueixen fabricar un carro que l'arrosseguen amunt i avall mentre corren pel camí fangós! Visca els nens i la seva imaginació! mentrestant apareixen en la nostre vista uns petits habitacles de fusta, senzills, sense luxes... i dins la gent que, en veure'ns ens ofereixen entrar en les seves vides. Allà dins de les seves llars puc veure què mengen, com viuen, què pensen...
I també, ens expliquen les seves vivencies, la majoria d'elles terribles i esgarrifoses! Histories de violència i maltractament, d'injusticies... L'història d'una nena de 13 anys que enganyada pel seu "novio" de 20 anys se l'endú lluny de la seva família i desapareix sense deixar rastre. La família no en sap res. El patiment està present en aquella casa. Ofereixo suport emocional i el suport del CAPS com a institució. El cas de la noia de 21 anys, amb tres fills petits que és maltractada per la seva parella sistemàticamet... i més quan arriba a casa sota els efectes de l'alcohol. L'alcoholisme i la violència intrafamiliar és un dels majors problemes en la societat Bluefilenya... La noia ens comenta que no s'atreveix a continuar les visites en el CAPS per por a les amenaces del seu marit. Condemnada a no sortir de casa... la seva parella és gelosa i no permet que es relacioni amb d'altra gent... ni tan sols amb la seva pròpia família... Una complerta esclavitud!
Faig el que puc, allò que està a les meves mans per oferir calidessa amb les meus paraules i recomfort emocional... No sé si ho aconsegueixo...
Ja veieu! Un dia més...aquí a Bluefields! Histories que em permeten reflexionar i establir prioritzacions... Tot serveix per millorar!
Una forta abraçada! :-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada