Més "Talleres" i coneixences...

Hoooooola!

Aquesta setmana he retornat a Managua per concloure el Quart Modul d'addiccions! M'han donat un Diploma certificant la meva participació i assistencia! Des de la meva arribada he conegut a un munt de gent! Gent que ha viscut el patiment en primera persona! Gent que, alhora, encara ara sobreviu en un Món ple de miseria i injusticies! A Managua, les desigualtats socials estan a l'ordre del dia!

En "Los talleres" he estat en contacte amb gent que realitza assistencia a persones amb problemes d'addiccions. Treballen en Comunitats Terapeutiques varies! N'hi ha d'acceptables (on reben ajudes d'alguna ONG...) i d'altres que subsisteixen sense recursos!

El passat dijous vaig anar a visitar una d'aquestes entitats anomenada "Centro Las águilas". Un centre que es dedica a recollir a "Chavalos" del carrer, que han caigut a l'estrat més baix fonamentalment per la seva addicció a les drogues... Nois que ho han perdut TOT! I quan ho escric en majúscules és per resaltar que la dimensió del TOT és amplia i general: Han perdut la família (tots ells han estat abandonats), han perdut les amistats (Marginats pels amics i la societat), alguns han perdut la llibertat (problemes per actes delictius que els han conduit a garjola) i el més important... han pedut l'Esperanca en recuperar-se i el somriure!.

El centre consisteix en unitats d'acollida, formats per 4 parets amb humitat! No tenen llits, ni un lloc per menjar, ni cap sala per fer terapia, ... RES de RES!! Viuen en situació d'hacinament! No disposen de banys ni de dutxes! Mengen sense coberts, plats d'arros, pa amb aigua! Tot i els recursos inexistents mantenen una certa organització! Hi ha voluntaris que els hi fan xerrades de Terapia on predomina la psicoeducació i la prevenció! Molts d'ells són infectats amb el VIH. Hi ha en cada xerrada una potent connotació religiosa! A Nicaragua, la religió té molta influencia! Alhora, les xerrades i el tracte vers els pacients és dur i fins i tot agressiu (verbalment), és el tracte que han apres els nanos en els carrers de Managua! És la llei del més fort, la LLei de los "Pandilleros", ... La supervivencia del dia a dia...

Reconec que en entrar al centre, el cor se'm va empetitir i compungir! El maxim responsable del centre, el senyor José (fundador de centre fa 13 anys i ex-addicte) em va demanar si podia dirigir-me a ells per presentar-me i realitzar una mica de pláctica si ho trobava oportú! Així que em vaig trobar al centre envoltat per nois i noies (amb els seus parracs com a vestimenta i algunes noies amb un augment abdominal que reflectia un estat de gestació avancat...). Vaig pensar... i ara, que els hi dic? Ells que estan en el llindar de la desesperació... ells que han perdut l'esperanca... ells que no tenen on anar... Doncs els hi vaig parlar de l'Esser Huma i les seves capacitats! Tots ells tenen en el centre una nova oportunitat! En un camí reple d'adversitats n'hi ha que fan un pas enfront! I aconsegueixen sortir d'aquest malson! Vaig intentar, així doncs, oferir-lis una esperanca REAL! Una esperanca amb els peus ben aferrats al terra! Una esperanca d'una nova VIDA!

Aquell mateix dia, en arrivar a casa... quasi bé no vaig sopar... El pensament em voleiava al cap... i em sentia esgotat!

Ningú em va dir que el camí fos senzill...