Són les 9:45h del dissabte 26 de setembre del 2009, les 17:45h a Catalunya.
Aquest matí m’he llevat a les 6:45h i he aprofitat per endreçar una mica la meva caseta. Visc just davant de la policia nacional i de la presó de Bluefields. És una presó i uns mitjans de reclussió que fan riure! Però és el que hi ha. Així que estic relativament segur. Esmento el mot “relativament”, perquè ara fa uns 4 anys aproximadament, els Narcos de la zona es van prendre la justicia per la seva mà, després d’una acció policial on els hi van requisar gran part del carregament de cocaína que transportaven pel río Escondido en una panga.
Aquest fet encara es recorda, per la seva crueltat i violència. Els Narcos varen contractar uns professionals Colombians per tal d’assassinar els principals caps de la policia: Així doncs varen organitzar una batuda per sorpresa en el departamento de policía, varen assassinar a trets i els van degollar posteriorment com a marca característica. Fou un cop molt dur, per una policía (de filosofía militarista) que no recordava un episodi tan violent des de feia anys…. Això fa que, per prevenció, en el carrer on visc, a partir de les 17h dels dies feiners es restringeix l’entrada de vehicles motoritzats mitjançant uns conus de color taronja que han col.locat a l’inici i al final del mateix carrer.
La violència està a l’ordre del dia, i no és pas estrany que arribin noticies de morts col.lectives entre clans familiars o pandilles per trifulques varies. Sobretot en las Comunidades, allà quasi bé no hi ha cos policial, així que resolen els seus conflictes per la via dels “machetes”. Cadascú defensa allò que es seu de la millor manera que sap. Podriem dir que és la Llei del més fort, o bé “La Llei de la selva”.
Avui és el tercer dia consecutiu que plou… en dies com aquests em poso una camisa de màniga llarga i un gorro impermeable que em vaig comprar a la botiga Coronel Tapiocca. Quina bona compra! Abans duia el paraigües fins que de manera incomprensible se’m va trencar. Així que faig una fila ben peculiar je, je, je.
Aquí la gent està totalment adaptada a la pluja i es pot dir que hi ha persones que duen un paraigues i d’altres que mantenen la seva mateixa indumentària: pantalons curts, samarreta curta i xancletes o bé molts van descalços… M’han comentat que justament és el mes d’octubre el més plujós de l’estació humida.
A la meva caseta, disposo d’uns privilegis molt per sobre de la resta de cases de la zona. Tinc nevera i microones! Així que no em puc pas queixar. En general, els acabats de la costrucció són de baixa qualitat, els sostres són d’uralita amb la qualcosa… quan plou i les gotes de pluja repiquen l’uralita, fan un soroll de percussió que sembla que tot es vagi a enfonsar… Ja estic acostumat… Les parets están totes impregnades de taques d’humitat! I això fa que la roba sempre estigui humitejada i tingui aquella olor característica.
En dies com el d’avui aprofito per llegir alguna cosa... m’he enganxat a la trilogia “Millenium” de Stieg Larsson. Vaig pel tercer llibre! Mentre estic inmers en la lectura, escolto de fons, la música que tinc en el meu netbook Asus (ordinador de mides reduïdes i de poc pes! Ideal per viatjar. La meva segona gran compra!). Justament ara, escolto la BSO de la pel.lícula “Water” d’en Michael Danna. Molt recomenable! Tant la pel.lícula com el seu score.
A casa cada dia tinc més “companys”! Una sargantana tímida que s’ha allotjat a la meva habitació, formiguetes (alguna s’escapa i corre veloçment per la pantalla de l’ordinador com passa ara mateix que estic escrivint en el teclat), alguna aranya de mida reduida (no patiu són d’aquelles tan petitones, no fan por...) i la recent incorporació són uns insectes que creen uns conductes per les parets i que es dediquen a cercar els marcs i portes de fusta per transformar-les en carcoma! Així que he tingut que avisar al senyor que m’ha llogat la caseta! M’ha comentat que un dia d’aquest haurà de passar per fumigar, abans que els simpatics insectes es mengin totes les portes! Ah sí! També he tingut un escarbat gegant per la casa de mides gegants... però sols el vaig veure un dia per casa.... Espero que no torni...
M’han avisat que vigili amb les culebres i els gripaus, jo encara no n’he vist... es veu que n’hi ha bastants! Les culebres poden picar i els gripaus desprenen en la seva pell una mena de substància viscosa que està replena de toxines per aquell qui entra en contacte amb elles... Bé, vigilaré...
Ara fèia dies que no escrivia en el Blog. Quan un està tan enfeinat, fa que els dies passin amb celeritat. Estic bé amb mi mateix!
M’encanta llevar-me a primera hora i, tant bon punt poso els peus en el terra, veure la foto que tinc enganxada a la paret del dormitori. És la foto que la meva estimada familia em va regalar... una foto on estem tots! Quin gran regal!
M’acomiado amb petons i somriures!
P.D: Petons especials per la meva nebodeta Júlia, i el meu fillol, en Lluc!
P.D: Per què el Blog no em permet penjar fotos? Uff! Mentrestant les continuaré penjant en el Facebook!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada