Feina feta! :-)

Hola a tots/es!

Són les 20:06h a Managua, les 04:06h de la matinada en la meva estimada Catalunya.

Com acostuma a passar.... ja és hora de retornar! Han estat prop de 30 dies intensos... la situació contextual així ho ha volgut! La política té uns braços ben poderosos en aquesta terra, pots ser sandinista (FSLN), del Movimiento renovador sandinista (MRS), o liberal entre d'altres... O estàs amb mi o contra mi... Ben fàcil... si esmentes alguna cosa que no m'agrada o no em convé, si em critiques, si em crees preocupacions, si dius les veritats que fan mal... "te corren" (t'acomiaden).

Així doncs, s'han solapat temes de coordinació del projecte... les ja esmentades entrevistes institucionals, l'assistència als pacients, l'optimització i eficiència dels recursos (gestionar els psicofarmacs i la financiació econòmica)... Dies ben intensos!

He seguit la dita d'un bon "germanet" meu... "No te preocupes, todo se andará... sin prisas pero sin pausas", ha estat el meu escut en aquests dies d'esgotament físic i psiquic... I pas a pas he anat fent camí! Amb alegria s'arriba ben lluny! Us ho puc assegurar!

I un no se n'adona i guaita el calendari, i percep com els dies han succeït ben ràpid, i la feina.... la feina ja està feta! Deixo enrera, com en l'altra ocasió, els instants viscuts, les mirades, les experiencies enriquidores, els estels i estrelles tan i tan brillants de la costa Atlàntica! Tot queda gravat en foc en el meu esperit! I em sento feliç!

Ara toca la tornada... primer pas ja assolit, el trajecte amb l'avioneta de Bluefields a Managua... i m'ha tocat aquest cop la clàssica avioneta de no més de 10 passatgers, la que trontolla, la que et permet estar a menys de dos pams dels pilots i veure les seves maniobres! La que, per entrar, has d'encorvar el teu cos uns 90º! La que mentre voles et sents una mica ocell quan apropes la vista per la finestreta, la que sent el motor i les vibracions al seu voltant amb la sensació que s'aturarà l'hèlix en qüalsevol moment... Ja em sentia Indiana Jones! Sols em mancava el barret i la seva jaqueta de cuiro desgastada... M'ha agradat! :-)

Ara toca l'altre tornada... la de l'avió: de Managua a Miami i Miami a BCN, i també la tornada emocional... la de l'adaptació a la "meva" realitat, la del retrobament amb la gent que estimo i també he enyorat moltissim!

Una nova fase en la meva humil existència...

Us envio petons i somriures!

Fins aviat Catalunya! Fins a sempre Bluefields! :-)



Barri de Loma Fresca





Equip del CAPS



Avui... passejaré! :-)

Diumenge, 20 de Març del 2011, les 9:40 h del matí, 7 hores més a la meva estimada Catalunya.

Avui m'he llevat, disposat a passar una estona del meu temps passejant per Bluefields i els seus barris: Beholden, Old Bank, Punta Fría, Loma Fresca... I amb mi... la meva càmara de fotos compacte! Ideal per dur-la dins la butxaca i en algun moment propici fer-la aparèixer per inmortalitzar algun instant...

M'agrada passejar, badar pels carrers... fixar-me amb les casetes, les seves gents... contactar amb les altres realitats, pensaments, cultures, anhels i desitjos d'un poble. No tinc pressa, vull que tot flueixi acompanyat pel ritme de la gent... sense presses, sense pauses...

M'hi fixo amb el venedor de Chilotes, el sabater que de manera improvisada s'asseu sobre una tarima i comença a realitzar la seva feina amb dedicació i estima... les mans són les d'un home "desgastat" que es desplacen amb moviments meticulosos, precisos i alhora cadenciosos, amb perfecte harmonia amb el calçat... podriem dir que es com si ballessin plegats... i de fons... una música Reaggea. Perquè Bluefields, té la seva pròpia banda sonora! Que passa per melodies afro-caribenyes però que també rememora èxits ja clàssics "De ahora y de siempre" com quins? Perales, Dyango i Julio Iglesias! Sovint escoltats en les emissores de radio! No m'ho hagués imaginat mai!

Els nens... juguen pel carrer amb quatre parracs! Els seus somriures contagiosos m'evoquen el meu passat, i els allunya de la seva "realitat", sovint tan cruel. Els seus jocs són quasi bé universals: A picar i parar, a bales (caniques), a les palomitas (estels de vent),... corren i corren alguns d'ells descalços... sense importar que el Sol del Carib els banyi la seva pell!

Passejar fa avançar el camí... el camí personal que cadascú està disposat a recorrer i alhora ens amplia les nostres mirades, són noves perspectives que ajuden a entendre'ns i entendre'ls!

El Món, sovint, no és com ens l'expliquen...

El Món l'hem de viure en primera persona; Potser d'aquesta manera, aprendre'm a estimar-lo!!

Gestionar les emocions i els recursos! :-)

Hola a tots/es!!

Aquest viatge està resultant productiu i en el dia a dia sorgeixen cada cop més entrebancs i dificultats. I es que coordinar un projecte de cooperació requereix un maneig en diferents vessants: l'institucional, l'econòmica, la de recursos humans i l'emotiva. Totes elles importants, totes elles necessaries... així doncs s'ha d'estar pendent de les necessitats del poble. Mentrestant Bluefields manté el ritme constant, amb la seva climatologia i les seves gents... L'alcalde , Mr. Harold Bacon, està invertint diners en arreglar els carrers de la malbaratada Bluefields. Els venedors ambulants ofereixen allò que tenen... els "carros" (cotxes) cada cop estàn més presents, fonamentalment els taxis (tunejats amb poc gust) i ara també per carros i motos dels primers ciutadans Bluefilenys que tenen suficient plata per accedir a  aquest article de "luxe".

Avui me'n vaig a dormir aviat, sento el cos cansat, suposo que és per la calor sofocant i l'humitat...

Bona nit! :-)

Ja estic a casa, ja estic a Bluefields! :-)

Bluefields m'ha rebut amb un somriure i un sol esplendorós! Amb un verd que m'omplia la mirada i amb un aire de melangia després de prop d'uny i escaitx sense retrobar-nos!! Un parell de fornits joves han arrossegat els equipatges de l'avioneta cap on erem... la maleta ha arribat bé! :-)

Un cop maleta en mà, un taxi atrotinat m'ha dut cap el centre del poble! En aquella hora, prop de quarts de 5 sortien els nens i nenes de les escoles, els comerciants es fixaven amb el nouvingut "chele" mentre el meu cor somreia quan m'endinsava dins les entranyes del bullici! Ja hi torno a ser! El taxi sota el meu designi m'ha conduït en direcció al CAPS (Centro Psicosocial), lloc neuràlgic de la meva estada i lloc de treball! Allà m'esperava en Luis Barrera (coordinador del centre) i part dels seus treballadors: el profesor Alfonso i la psicòloga Kathy Willis. Que bonic retrobar-se amb bones amistats! Tot just baixar del "carro" mentalment ja m'he arramengat! És hora de fer feina.... doncs no estaré pas més de 1 mes... Hi ha molta feina, poc temps i molta, mooooolta il.lussió! M'he entrevistat breument amb en Luis i hem començat a establir les primeres bases de la meva feina en el CAPS.

Aquest matí ja he començat fent una xerrada introductòria als mestres de la regió de Bluefields que havien vingut al CAPS per complementar el temari de prevenció de drogues destinades als infants de Bluefields. M'he dedicat a explica-ls-hi de l'imperiosa necessitat de que Bluefields assoleixi l'objectiu fonamental del rebuig de les drogues i que per assolir aquest preuat objectiu tots haviem de posar de la nostre part: mestres, el CAPS, professionals de la salut, Mass-media i el govern amb la seva financiació davant d'aquesta problemàtica que cada cop més causa estralls en la població Bluefielnya i de la regió de la RAAS (Regió Autònoma Atlàntica Sud)

A la tarda, he començat amb l'assistència als pacientsque estaven citats.... i he començat a programar les entrevistes pendents per reforçar institucionalment el CAPS per tal que mantingui la sostenibilitat i manteniment! Repassem: Entrevista amb l'alcalde de Bluefields: Mr. Harold Bacon, Entrevista amb el presiedent del SILAIS i subdirectora: Mr. Ricardo Taylor i Ms Lestel, directora de l'Hospital de Bluefields. Sra. Aranzazu, entrevista amb la directora de l'universitat de psicologia Mrs. Grace Kelly!! (sí, sí... com l'artista de Hollywood!! llàstima que la semblança sols radiqui nominalment... :-))

Ja veieu!! Un bon començament!! Continuarem amb alegria i optimisme! No conec cap més manera de fer la feina!!

Petons i somriures per tots i totes!!

P.D: Demà juga el Barça- Arsenal! és un dels preus que he de pagar per estar aquí... de totes maneres intentaré veure'l com sigui!! el meu cor blau-grana continua bategant malgrat la distància!! :-)

Us adjunto una foto del coquetó aeroport Bluefileny i la seva verdor!

Fins en una propera ocasió!

Nou viatge, nova il.lussió.... ENDAVANT!! :-)

Hola a tots!!

Ara mateix són les 8:40h del matí, les 15:40h a la meva estimada Catalunya!

Ja hi tornem a ser... després d'un viatge de més de 20h (en principi haurien de ser 17:45h però els endarreriments dels vols així ho han propiciat) ja estic a Managua. El recorregut ha estat el següent:
De BCN a Madrid, de Madrid a Panamà (he pogut veure el famós canal des del cel!!) i de Panamà a Managua. M'han vingut a rebre a l'aeroport! Tot un luxe i m'he endinsat per la Managua que ja coneixia... la dels infants pidulant en els semafors, la dels conductors "embogits" amb el seu carro... aquí, les normes de circulació no són respectades! Sorprèn veure com els motoristes van sense casc, els cinturons de seguretat són mers objectes d'ornamentació en els cotxes... aish! Un altre Món!!

Aquella mateixa nit vaig descansar com mai! El meu cos em demanava a crits poder descansar en un llit i reposar forces! I el dia següent... de bon matí, he tornat a sentir el ja famós i dolç: "Dr. como amaneciste?"... Posteriorment tocava esmorçar... torrades i un café ben carregat!

M'han comentat que aquí meteorològicament es troben inmersos en l'estació seca! I porten més de 3 mesos sense una gota de pluja.. i tenen previst continuar així fins el mes d'abril (data on sembla ser s'iniciarà l'estació de pluges). A Bluefields sí que plou! Ja sabeu, costa caribe.... 34 ºC de temperatura i un 150% d'humitat... Ja he anat a comprar el bitllet per a l'avioneta, surt aquesta tarda a les 14h.... així doncs tocarà pesar-nos i creuar els dits perquè tot vagi bé...  Genial!!

A nivell emocional es regiren sentiments dins meu... l'enyor de la terra (Catalunya) i de la gent que m'aprecio, i per una altre banda l'il.lussió de mantenir un projecte que m'omple enormement...

Seràn 28 dies de feina, coordinació, assistència sanitària, entrevistes institucionals, supervisió i molta alegria!
Intentaré anar escrivint en el Blog...

Petons i somriures!

Punt i seguit! :-D

Hoooola a tots/es!

Són les 10:44h a Catalunya, les 3:44h de la matinada en la meva estimada Bluefields.

En aquesta vida tot té un principi i una fi. I aquesta experiència vital romandrà per sempre en el meu cor i el meu pensament.

És dificil desvincular-se després de 4 mesos treballant colze a colze amb d'altra gent.... He viscut molt, he rigut , he plorat, en alguna jornada el cansament m'ha vençut, he vist cels estrellats i llunes platejades mentre navegava en una panga, somriures d'infants, mans i cares desgastades per la dura feina del camp i la pobresa, he ballat a ritme Caribeny amb una noia Creole, he après una miqueta de llengua indigena (miskito), he compartit rialles i comentaris amb les noves amistats mentre prenia una Toña (cervessa del Pais), he passejat pels mercats empapant-me de l'ambient! He enllaçat les meves mans i el meu cor, he jugat amb els infants de las Comunidades... M'he sentit estimat pels d'aquí i els d'allà!


Ja veieu... i el que és més important! Me n'he adonat de la fortalesa de l'Ésser Humà i la seva capacitat inmensa d'afrontar situacions limit!

Si hi ha esperança, Amor i una bona Comunitat al voltant (familia, amics...) es poden moure muntanyes!

Intentaré mantenir l'emprempta d'aquest viatge i seguir les indicacions que em marqui el cor, tal i com diu un titol d'un llibre de la Sussana Tamaro "Ves allà on et dugui el cor".

N'estic segur! això no és punt final! És un punt i seguit...

Fins a un proper viatge!!  :-)

P.D: Dedico aquest Blog a tots aquells que han fet possible la realització d'aquest somni i tots aquells que m'han seguit amb la mirada del cor des de la distància!  GRÀCIES per fer-me sentir tant estimat!

"Escuelita pública"

Hola a tots/es!!

Ara són les 6:13h del matí a Bluefeilds, les13:13h a la meva estimada Catalunya.

Avui us parlaré d'una escuelita pública de Bluefields que vaig visitar ahir. Una escuelita que es troba al barri de "Loma Fresca", Aquest barri es caracteritza tal i com diu el seu nom, perquè es troba dalt d'un turó i per tant els corrents d'aire són més freqüents, amb la qualcosa, la percepció de calor és menys present, i també perquè és un dels barris més llunyans del centre de Bluefields, podriem dir que les seves cases es troben a la perifèria i més enllà de les mateixes sols hi queda vegetació. Un lloc on ja no hi arriben els carros, un lloc on resalta el verd del bosc tropical i la manca de recursos!

A mesura que ens endinsem en l'interior del barri cap amunt i seguint un estret caminet van apareixent nens/nenes  que es mostren molt interactius! Ens saluden fent mig vergonyetes i d'altres que ens conviden a les seves cases per tal que coneguem la seva realitat i dins d'ella, la seva família. D'altres nens romanen jugant amb un pal de fusta o ens guaiten encuriosits... Els habitatges són precaris, taulons de fusta intercalats amb qualsevol material que pugui ser útil per la seva construcció: sobretot panells de Zenc (ja sabem que per aquestes contrades la pluja és ben present i ho malmet tot).

Quan ja portem una bona estona del nostre recorregut i entremig d'una tupida vegetació ens trobem la Escuelita. Petitona, amb parets humitejades, pocs recursos... però malgrat això, plena de Vida i esperança! Al petit terreny de l'entrada hi trobem la sotsdirectora (la Claudia). Una noia de 20 anys d'edat que arreplega les escombraries "botada" per tal de posteriorment cremar-la. Ens rep amb un somriure i amb una expressió de sorpresa per veure'ns! Ens explica que el MINED (Ministeri d'educació) ja fa uns dies que no els hi fa arribar la tramessa d'arròs que es van comprometre fa un temps pels nens de l'escola. Sembla ser que aquesta partida de menjar es va redirigir cap a altres menesters i que així una altre persona havia fet negoci amb el menjar dels nens més pobres.

La sotsdirectora ens comenta que en el Pacific tots els nens reben un got de llet per part del ministeri i que, en canvi, això no arriba als nens de la regió Atlàntica. Aquesta banda Costeña sempre ha estat oblidada pels alts governants a l'hora de  finançar projectes com ara escoles, carreteres,...

Quan plou, sovint han de suspendre les classes per evitar que els nens es puguin fer mal, ja que el terreny és de terra, fang i han de travessar un petit rierol que quan creix per les pluges pren mides considerables. Així doncs han de venir ben calçats amb botes de Hule. L'escuelita atèn a nens de primària. El dia que arribem els enxampem a classe, les seves mirades són intenses i profundes. Varen vestits amb roba de carrer. Aquí no disposen dels uniformes com a la resta de escuelas de la regió. Són massa pobres i els pares no s'ho poden pas permetre. La nostre vinguda es converteix en una Festa! De mica en mica van obrint el seu esperit! I quan treiem les càmares de fotos tot es converteix en un enrenou! Ens agafen de les mans i ens demanen una fotogràfia! Aquí ja apareix la seva expressivitat més viva i jugonera! Els més entremaliats donen voltes al nostre costat i d'altres ens mostren els seus jocs "El ratón y el gato",...

Quanta pobressa i alhora quanta il.lussió reflectida en els seus jocs! L'esperança dels nens i la seva il.lussió per tal de viure em commouen i encomanen alegria. Quin Goig poder comprovar que els somriures no s'esborren de les seves cares malgrat la manca de recursos! Juguen sols amb allò que tenen i transmeten felicitat! Ells mateixos construeixen Barriletes (estels) que fan volar alt, molt alt.... Potser com a metafora del que desitgen... tenir un futur que pugui assegurar la subsistència del dia a dia!

Ahir va ser una jornada "especial". Dels dies que et canvien una miqueta més. Que et fan ampliar mires i rumiar una mica més enllà...  Una dia per no oblidar!!

Un somriure ben lluminós per tots vosaltres!! I un petó i una abraçada pels més propers! Ja sabeu que sempre us duc en el cor!

FINS AVIAT!