Hola a tots/es!
Són les 20:06h a Managua, les 04:06h de la matinada en la meva estimada Catalunya.
Com acostuma a passar.... ja és hora de retornar! Han estat prop de 30 dies intensos... la situació contextual així ho ha volgut! La política té uns braços ben poderosos en aquesta terra, pots ser sandinista (FSLN), del Movimiento renovador sandinista (MRS), o liberal entre d'altres... O estàs amb mi o contra mi... Ben fàcil... si esmentes alguna cosa que no m'agrada o no em convé, si em critiques, si em crees preocupacions, si dius les veritats que fan mal... "te corren" (t'acomiaden).
Així doncs, s'han solapat temes de coordinació del projecte... les ja esmentades entrevistes institucionals, l'assistència als pacients, l'optimització i eficiència dels recursos (gestionar els psicofarmacs i la financiació econòmica)... Dies ben intensos!
He seguit la dita d'un bon "germanet" meu... "No te preocupes, todo se andará... sin prisas pero sin pausas", ha estat el meu escut en aquests dies d'esgotament físic i psiquic... I pas a pas he anat fent camí! Amb alegria s'arriba ben lluny! Us ho puc assegurar!
I un no se n'adona i guaita el calendari, i percep com els dies han succeït ben ràpid, i la feina.... la feina ja està feta! Deixo enrera, com en l'altra ocasió, els instants viscuts, les mirades, les experiencies enriquidores, els estels i estrelles tan i tan brillants de la costa Atlàntica! Tot queda gravat en foc en el meu esperit! I em sento feliç!
Ara toca la tornada... primer pas ja assolit, el trajecte amb l'avioneta de Bluefields a Managua... i m'ha tocat aquest cop la clàssica avioneta de no més de 10 passatgers, la que trontolla, la que et permet estar a menys de dos pams dels pilots i veure les seves maniobres! La que, per entrar, has d'encorvar el teu cos uns 90º! La que mentre voles et sents una mica ocell quan apropes la vista per la finestreta, la que sent el motor i les vibracions al seu voltant amb la sensació que s'aturarà l'hèlix en qüalsevol moment... Ja em sentia Indiana Jones! Sols em mancava el barret i la seva jaqueta de cuiro desgastada... M'ha agradat! :-)
Ara toca l'altre tornada... la de l'avió: de Managua a Miami i Miami a BCN, i també la tornada emocional... la de l'adaptació a la "meva" realitat, la del retrobament amb la gent que estimo i també he enyorat moltissim!
Una nova fase en la meva humil existència...
Us envio petons i somriures!
Fins aviat Catalunya! Fins a sempre Bluefields! :-)
Barri de Loma Fresca |
Equip del CAPS |
Aquest és el nostre Joan, quin orgull que treballis amb nosaltres!!!
ResponElimina