Ja porto quasi bé 1 mes a Nicaragua (28 dies)

Hoooooola!

Ja és ben cert el que diuen... "el temps passa volant", i quan t'hi trobes bé... encara més! Ja fa quasi ve un mes que vaig aterrar a Nicaragua! Per tant... una quarta part de la meva estada total! Encara em queda corda! genial!

Després d'un mes, un ja coneix més els voltants! la ciutat de Bluefields i la seva gent, bé fonamentalment amb els qui passo més estones: els treballadors del CAPS!

Del 31 d'agost fins el 5 de Setembre, tinc pensat en tornar a agafar l'avioneta per anar a Managua. Allà es realitzarà el 4º i darrer Modul de "Los talleres" sobre addiccions... Em fa il.lussió perquè em permetrà tornar a saludar i compartir instants amb la familia Herrera.

De mica en mica un es va fent seu aquest indret tan peculiar que és Bluefields, podriem dir que és un lloc caòtic parcialment organitzat. Abans d'ahir vaig patir la xafogor de l'ambient! Oh my God! aquí l'humitat de l'ambient acostuma a ser del 150% amb una temperatura ambiental d'uns 34ºC a 37ºC... Us ho podeu imaginar, oi?

Bé, aprofitant el diari d'en Salvador, us passo un altre fragment!! (amb afegits personals meus...)

Al carrer i a les botigues el mes habitual es que les begudes que es despatxen, que són begudes casolanes i per tant de producció no industrial es venguin en bosses de plàstic transparent amb un nus per tot tancament. Per beure el seu contingut hi ha dos mètodes, tots dos fonamentats en l’acte de xuclar. Si el líquid està congelat, que es la majoria dels casos, només cal rebentar amb les dents un dels pics inferiors de la bossa i a mesura que es va descongelant, que es de seguida, xuclar directament amb la boca. Si el líquid està en el seu estat natural et faciliten una palleta que cal introduir per la zona on es troba el nus .

Les persones acostumen a portar a les mans o a la butxaca una petita tovalloleta que te un doble us, l’un per eixugar-se la suor quan fa sol i l’altre per eixugar-se l’aigua quan plou. Moltes noies aquesta tovalloleta la porten a l’interior del puny de la manega esquerra. Ens recorden aquelles dames de l´ edat mitjana que portaven semblants mocadors tot i que en aquest cas eren per regalar als seus enamorats. O potser no!

La veritat es que BFS no olora gaire be. Quan millor s´ està es quan no se sent cap olor o al capvespre quan les cuineres de carn al carrer encenen els seus fogons de ferro amb carbó per preparar la seva mercaderia. Fa olor a carn a la brasa i es agradable. Ara be, el mes habitual es sentir olor a deixalles acumulades exposades al sol i la pluja, olor a deixalles que estant sent incinerades dins un bidó reciclat d’aquells grans d’oli de les benzineres, fet que aquí es força habitual per tal d’eliminar brossa en els dies que no passa el camió de les escombraries. Olor a vegetació tallada que s’està putrefactant amb el calor i la pluja, olor intensa a humitat, sempre humitat i olor a xafogor i suor i també a “Relec” que es una olor que només se sent quan passa un estranger.

Tots els escolars van uniformats a l’escola, tots igual, siguin de l’escola pública, siguin de la privada. Camisa blanca de màniga curta, faldilla a mitja cama, pantalons curts o llargs blau mari, mitjons també blau marí i sabates de lliure el.lecció amb preferència pel color negre. Fan goig i dona una sobtada sensació d’ordre que sorprèn per produir-se en un entorn que es un caos permanent, això sí, estable i sostingut. L´ únic element diferenciador és l’escut de cada escola que porten cosit a la butxaca superior de la camisa. A les escuelitas s'hi respira un ambient alegre, els nens, tant a Europa com a Nicaragua, o arreu del Món, són nens!! Amb el desig de jugar, fer voleiar estels (un dels jocs que estan més de moda, són estels cassolans realitzats a base d'unes canyes i un plastic d'alguna bossa que hagin recollit pel carrer...)i correr amunt i avall!

Aquí les religions, n'hi ha de molts tipus! (Catòliques, evangèliques, Galilees, Moraves, Protestants,... però em penso que les que triunfen més són les del culte evangèlic (bastant fanatic, pel meu entendre). Alguns dels "carros" (cotxes) tenen escritures bíbliques sobre el capó del vehicle, frases de l'estil "Jehová es tu pastor, nada te faltará!". Podriem dir que les religions tenen una influència social molt rellevant! A les mateixes escuelitas, els nens abans d'iniciar les classes llegeixen un salm (o més ben dit, el reciten de memòria!)

Si una cosa hi ha a BFS són plantes i flors. La ciutat en aquest sentit es un paradís d’espècies i un festival de colors.

D’olors con ja ha quedat dit, res de res. Moltes de les plantes són identificables per nosaltres donat que tot i ser tropicals ja les tenim a casa, Ara bé, la varietat de palmeres existents no l’havíem vist mai, arbres com el caoba (per cert, un arbre que m'encanta!!)tampoc i algunes flors bestialment grans tampoc. Paga la pena passejar els dies que fa sol per veure els seus colors. Quan plou moltes de les plantes queden aixafades i les flors es tanquen. Cal una mica de sol per tal es puguin recuperar i tornar a lluir. Pel terra, a tort i a dret, creixem plantes que nosaltres només havien vist a les floristeries o als gardens on ens cobren una fortuna.


Als jardins de la majoria de les cases tenen una zona de terreny que podria rebre aquest nom, com a objecte decoratiu en lloc de los enanitos i dels diversos animals de pasta de pedra que alguns conciutadans nostres posen al seus jardins (“que en todas partes cuecen habas”), aquí posen caracoles de mar molt grans pintades de colors. Voregen els camins, envolten els arbres i coronen petites columnes.

De la mateixa manera engalanen les parets externes de casa seva amb una figura que representa el sol o la lluna... (a sobre la porta de l'entrada principal hi tinc una lluna creixent ben maca, m'agrada, sobretot perquè cada cop que hi entro em fa enrecordar en una bona amistat!!)

Aquest es un món on tot és molt repetitiu per falta de situacions noves i per la no existència de diversitat. El menjar es limita sempre al mateix: arròs, frijoles, gallo pinto, embotit de pollastre, res, pescado, “frescos” i café aigüalit. La vida és cada dia igual, no hi ha on escollir. Es treballa o es va a l’escola i després a casa o els homes van al bar a beure cervesa i rom fins a emborratxar-se. No hi ha alternatives. A més, la gent que viu aquí ha arribat en els darrers quinze anys, fugint de les parts de Nicaragua més afectades per la guerra sandinista. Són gent sense gaire o cap nivell cultural, sense cap altre objectiu que sobreviure i això es el que fan. I per sobreviure només cal poder menjar i tenir un sostre on aixoplugar-se i dormir. Tenen ambdues coses i no demanen res mes. No he conegut cap projecte de ciutat, ni cap pla de desenvolupament. Segons diuen ells mateixos: Ja estem bé així.

Ahir, mentre passejava camí de l'Hospital em vaig topar amb un enterrament! Un carro tirat per 2 mules duia el feretre, i en el mateix carro hi anaven damunt els familiars més petits... rera el carro, caminant pel ben mig del carrer els acompanyaven tota la resta de familiars i coneguts... amb pas feixuc, alguns d'ells agafats de la mà avançaven silenciosament cap el cementiri. Va ser una estampa impactant i alhora plena d'emoció! La tristesa d'una pèrdua viscuda des del silenci i l'aflicció (sense grans mostres de plors i desesperació...). S'hi respirava tranquilitat! Us ho asseguro! Em va agradar! Per cert, la majoria de les seves tombes son capses de ciment armat per tal d’evitar que la pluja faci malbé els taüts de fusta. L’aigua aquí ho condiciona tot.

Sobre la vida a Bluefields...

Hooooola!

Us passo informació sobre el lloc on estic, així us en podreu fer una idea aproximada. Aprofitaré els escrits d'en Salvador!

Bluefields es una ciutat costera d’uns 50.000/70.000 habitants. No se sap ben del cert. Hi ha molta gent sense Cedula de Identificación, fet força habitual aquí. Es una ciutat aïllada, només s’hi pot arribar en “panga”, costa 150CS (Córdobas), o en avió d’ hèlices (126 Dolars, anada i tornada). El sou de la gran majoria de les persones es del voltant dels 600CS mensuals (es un sou de subsistència). Per tant no es pot sortir si no es tenen els mitjans. La majoria de la població ha sortit en comptades ocasions de BFS o no ha sortit mai . El poble mes proper es El Rama que està a 90Km. riu amunt, el Rio Escondido que es una bestia de riu d’aigües sempre brunes de 200 metres d’amplada i amb una fondària que permet la navegabilitat de vaixells mercants de gran tonatge.

El quatre per cent de la població es molt, molt rica. Son els polítics, els ex politics i els narcotraficants que aquí anomenen eufemísticament “sortudos” perquè la versió oficial de la seva sobtada riquesa es que els ha tocat la loteria de forma inversemblant tres cops quasi seguits. Aquí es juga molt a la loteria, “es la esperanza de todos los dias”. Un altre cinc per cent seria la classe mitja formada fonamentalment pels comerciants amb botiga de propietat i els seus asalariats. El noranta-u per cent restant es pobre de solemnitat.

A BFS no es produeix res de res. La única activitat que és practica, fora del comerç regularitzat i el petit comerç de carrer, es la pesca, la pesca de marisc per a un mateix i per a comerciar al poble en quantitats molt petites. La pesca de veritat la fan els grans vaixells pescadors que pertanyen a empreses estrangeres que per no donar, no donen ni feina a la gent d’aquí i que s’emporten tot el que pesquen als seus països d’origen, prèvia taxa als de sempre. L’altra empresa de BFS es la dels “sortudos”. Molta gent hi suca, tot i que per sobreviure i pagar-ne les conseqüències, doncs son els únics que de tant en tant son detinguts. Els que s’enriqueixen son el que manen i tots els que estan en connivència amb ells (policia, polítics i membres d’algunes esglésies). Si no hi estàs ficat estaràs sempre “seco” (sense calés). Aquestes connivències son conegudes per tothom i per tothom silenciades (l’ omettà siciliana).

El comerç regularitzat, el que porten els botiguers, no te res a veure amb cap de les nostres botigues, ni amb les més poc evolucionades. Aquí el concepte modernitat, lluminositat, ordenació, atenció al client …encara no ha arribat. Les botigues aquelles que tenen de moltes coses (alimentació, drogueria, neteja, estris de casa, racó per la carn) son les mes desagradables, com no t’espavilis tothom et passa al davant i quan estàs comprant el depenent es mostra neguitós si no demanes ràpid o tens dubtes sobre que escollir i no t’acabes de decidir o preguntes per poder prendre una decisió. A aquestes botigues hi anem lo just. Les de fruita i verdures son com han de ser pel que fa al tracte. Pel que fa a la botiga “mejor no contarlo”.

Els tallers mecànics, oh! els tallers mecànics i de “recauchutado” de pneumàtics, son de pel•lícula de terror. Els mecànics van bruts per dintre i per fora, van suats, el terra es negre i greixós, les parets plenes de cartells de l’any de la picó amb anuncis recargolats i engroguits de cotxes, ferodos, corretges de ventilador. Per eines cap sofisticació, van a lo pràctic, tenen martells, barres , destrals i ganivets (“machetes”) i amb això netegen carburadors, fan reglatges, canvien les pastilles de fre, adrecen la direcció, recarreguen l’aire condicionat… i quan et tornen el cotxe ni el reconeixes, però et diuen que es el teu,,, i tu que has de fer? doncs te l’endus i el segueixes estimant pel que algun dia havia estat.

El petit comerç de carrer, que es un comerç de supervivència, es el que practica la major part de la ciutadania. La persona es posa al carrer, asseguda en una cadira o darrera d’una petita taula i ofereix el que pot o sap . Et trobes per un costat la venedora de peix i marisc, la de fruita, d’una sola fruita, la que ha collit del seu arbre, les que oferten mil i un objectes, a quin mes inútil i per un altre costat l’home que arranja sabates, el que les neteja (“lustradores), el que compra dólares i euros (“coyotes”), a les cuinadores de “tortas de maiz”, de “fritadas” varies i d’aliments diversos, a les elaboradores de formatge de vaca salat, al venedor de gelats fets a casa que porta en un carretó de fusta ple de campanetes que sonen al ritme del seu pas, els que venen carn a “pedazos” que porten a dins de galledes de plàstic que de tant en tant remullen per tal que la carn no es cuini al calor de l’ambient… i més i més…

Aquí la gent menja bàsicament arròs, frijoles, formatge salat de vaca , tortas de maiz, sopes de verdures i alguna vegada una mica de carn de pollastre o de porc o de res (vedella autòctona) i ous. Quasi res de fruita fora de bananos. La fruita es pren en sucs (els “frescos”). Peix també. A casa nostra no perquè al Luís no li agrada el peix.. Cervesa i rom de canya quan se surt amb els amics i en prenen en moltes ocasions fins a emborratxar-se. L’ índex de problemes de dependència a l’alcohol fa esgarrifar. Es calcula (dades del Ministerio de Salud –Minsa-) que el quaranta per cent de la població masculina està afectada.

Tots el aliments venen de fora, tots, tots i tots. BFS esta envoltada de terres pantanoses impracticables al conreu i en general impossibilitades per a la pastura. Per tant els animals que aquí es crien ho fan menjant la poca herba que hi ha i les deixalles orgàniques que es produeixen. Per això hi ha porcs per tot arreu, porcs, això si, esquelètics, però que alguna mica de carn poden oferir.



Aquí el camió de les escombraries passa un cop per setmana. Se’n sap el dia i si serà pel matí o per la tarda, però ningú en sap l’hora. Si quan passen pel teu carrer tu no treus les bosses de deixalles, les hauràs de continuar guardant fins la propera passada del camió. Les bosses no es poden deixar al carrer per tal d’evitar que els gossos les rebentin per buscar menjar, que les obrin altres persones també per buscar menjar i per evitar que les aigües quan plou se les enduguin carrer avall.

Pel carrer deambulen forces gossos. No sabem quina és la raó però els gossos son sistemàticament maltractats per la totalitat dels ciutadans. Els nens els persegueixen per fuetejar-los amb les mateixes varetes que persegueixen les papallones. Els botiguers els hi donen coces si s’acosten a les seves botigues i els ciutadans del carrer els colpeixen o escridassen quan se’ls hi acosten. Son gossos famolencs en la recerca permanent d’alguna cosa que menjar. No ho tenen gens fàcil doncs al terra hi ha molta brossa però difícilment cap deixalla orgànica comestible. Son gossos, amb raó, de mirada trista.

La gent d’aquí sentim que son gent trista. Es com si no esperessin res de la vida fora de sobreviure-la. La vida es un seguit de dies que cal anar passant. Quan parles amb ells les seves cares s’il•luminen, els seus ulls recuperen la brillantor i a la seva boca es pinzella un somriure. Tenen una enorme necessitat d’explicar i explicar-se. Ho fan amb vehemència i amb un fons de desencant i desesperança que ens colpeix.

A BFS es practica un bilingüisme real (un anglès molt especial i l’espanyol). Tothom parla les dues llengües tot i que l’idioma oficial des de l’anexió per part de Nicaragua es l’espanyol que és l’idioma en que es treballa a nivell oficial i per tant també a les escoles.

A BFS conviuen cinc ètnies, els ramas, els miskitos, els negres o criollos, els garofónos i els mestizos. Viuen barrejats en els diferents barris de la ciutat tot i que l’ètnia predominant en tots ells es la dels mestizos, fora d’una zona que abasta tres barris que es de majoria criolla. Es on varem anar a veure ballar en mitja rajola. Mare de Deu!

Si ens referim a Nicaragua en general (5.000.000 d’habitants) els rics arriben al quinze per cent de la població, (750.000 persones) que tornen a ser els politics, expolítics, alguns jutges, els latifundistes de tota la vida, els grans comerciants i els “sortudos”. El vuitanta per cent restant (4.250.000 persones) es pobre, molt pobre o miserable. Es diu que a Managua no hi ha classe mitja.

De fet a Nicaragua en general i també a BFS els rics son cada cop mes rics i els pobres cada cop mes pobres. Això comporta que els rics viuen en cases fortí dotades d’alarmes electròniques, gossos entrenats per matar i seguretat privada armada amb pistoles carregades i fusells metralladors amb llicència per disparar i matar si ho consideren necessari. No tindran cap problema si maten. Serà en defensa pròpia, es a dir en defensa de la propietat. Els pobres viuen en cases plenes de reixes que des de fora semblen gàbies, be son gàbies.

La violència forma part de la vida de cada dia. La violència es per tot arreu. Segons ens explicaven treballadores del Minsa hi ha violència domestica (aquí en diuen intrafamiliar) en el 80% de les famílies. L’ índex de denúncies a BFS per agressions, robatoris, …, ens explicaven membres de la Policia Nacional, es molt elevat cada dia (no recordem ara la quantitat), el d’homicidis/assassinats es d’un diari, el de violacions de nenes i adolescents es de tres denuncies diàries. I les que no es denuncien.

Les dones aquí no son gaire considerades pels homes. Son aquelles persones amb qui es tenen fills i de qui ja no cal que t’ocupis mes, ni d’ella ni del fill. Un home acostuma a tenir fills amb diverses dones “La Dolores me tiene un hijo y la Marjorie me tiene otro” ens va dir un home del poble. El noranta per cent de les dones que hem visitat tenen una mitjana de vuit fills, si vuit, quan tenen trenta-cinc anys, i pot ser que siguin de set pares diferents i de tots en te cura ella ajudada per la mare i resta de membres femenins de la família. Hem conegut una dona que tenia catorze fill vius i tres de morts i tenia quaranta anys. A casa, cap dels pares de cap d’aquestes criatures. Això no vol dir que no hi hagin famílies nuclears, però son les mes poques.

A BFS no hi ha cinemes ni teatres ni res de res. Bé hi ha un Casino (nosaltres en diríem saló recreatiu) amb unes quantes màquines d’aquestes de conduir, matar i perseguir, també hi ha algunes “discos”, que son una sala gran amb bancs de fusta als costats, un globus penjat del sostre que fa “destellos” i música per ballar. També hi ha sales de billar on el que juguen sembla mes billar-cross que el billar que coneixem. Hi ha bars musicals, que son bars com els altres però amb la música molt, molt alta i el que si hi ha son esglésies de totes les confessions i totes plenes.

Nosaltres hem vist esglésies moraves (protestants), evangèliques, anglicanes, adventistes, de testimonis de Jehovà i evidentment. catòliques. Totes aquestes esglésies, fora de la catòlica, oferten sessions maratonianes de culte amb predicadors encesos, musica per cantar i ballar, algunes fins i tot miracles en directe i la majoria esmorzar i/o berenar per a tothom. Els dissabtes i diumenges son plenes a vessar.

El gran divertiment es la TV per cable. Totes les cases disposen de TV, fins les mes pobres. S’agafen 45 canals on es pot veure de tot, fins i tot molt bones pel•lícules. Cada dia a les vuit hi ha pel•lícula en diferents canals. Ningú sap quines seran les pel•lícules d’avui. Al diari que arriba cada dia al voltant de les vuit del mati amb l’avió de Managua, no porta la programació de cap canal fora de l’únic canal nacional que també es rep a BFS via antena a més d’altres canals de Costa Rica que es el país veí i el model a seguir per part de tots els països centreamericans.

Ara bé, heu de saber que a les set de la tarda es sopa i després la vida quasi desapareix dels carrers. Les botigues tanquen, la gent es retira a les seves cases i només romanen al carrer algunes de les cuineres que segueixen preparant menjars per sopar. Millor no sortir si no vas acompanyat de dos o tres persones o en colla. Sortir de nit vol dir que a dos quarts de deu ets a casa.

A Nicaragua només existeix un poder, el poder polític. Els altres poders, el judicial i l’executiu depenen del polític i estan per servir-lo. De fet mes d’una persona amb qui hem parlat dubte que Nicaragua actualment sigui un estat de dret. La corrupció es pa de cada dia i la població no es rebel•la gens. No tenen forces ara per ara per rebel•lar-se. Prou en tenen en aconseguir el que necessiten per sobreviure.

Capacitació a "las escuelitas"

Hooooooola a tots/es!

Són les 7:02h del diumenge 23 d'agost del 2009 (les 15:02h a Catalunya)

Ahir vaig cuinar els meus primers frijoles amb arrós!! Primer els vaig bullir i després vaig preparar un fregidet amb cebes i allets perquè li dongués al plat una mica més de gust! Resultat: uhm... li poso un 6! Així doncs em toca progressar en aquest apartat culinari... je, je, je...

Aquest diumemge ha començat amb fortes pluges! Em sento afortunat d'estar ben resguardat dins de la meva caseta... El cap de setmana l'aprofito per descansar, endinsar-me en la trilogia d'en Stiegg Larsson (vaig pel segon llibre), passejar pels voltants i veure algun capitol de Lost que vai afegir en el meu netbook abans de marxar!! Sort d'això!! perquè aquí sol... les hores se'm farien molt i molt llargues!

El passat divendres vaig anar a una escuelita de Bluefields per acompanyar a l'Alfonso i l'Aniel ha realitzar el programa de prevenció de drogues que varen iniciar amb una gran feina feta en Salvador i l'Inma! Doncs va ser una experiència molt gratificant!

Allà, sobretot en les escoles privades, tots els alumnes van uniformats! Les nenes duen unes trenetes ben simpàtiques i són ben entremaliats! Els nens i nenes són ben iguals a tot arreu del Món! Quan em vaig presentar em miraven embadalits... què pensarien? Un "chele" a classe? i d'on diu que ve? Catalunya? ui... això deu estar "largo" (lluny)

Al principi estaven distants... però al cap de 5 minuts ja estaven tot repartint els seus somriures i fent broma!

Intentaré aprofitar el diari que va escriure en Salvador quan va estar expatriat juntament amb la seva dona perquè tingueu una idea de com és això! (espero que no se m'enfadi..) je, je, je.. ;-D

Que tingueu un bon diumenge! (em comenteu que a Catalunya la calor apreta de valent! Uhm... com aquí!!!) ;-D

Petons i somriures Caribenys!

Centros de salud...

Hoooooola a tots/es!!

Els dies els tinc ben replens d'activitats! Avui mateix he anat al principal Centro de salud (seria com el nostre centre d'atenció primària) i he parlat amb la Dra. Lestel.

M'ha fet una presentació de l'estructura sanitària de Bluefields i las comunidades... I és una situació esfereïdora! El mateix Hopsital de Bluefields no té combustible!! Això vol dir que no poden derivar pacients a cap unitat perquè no hi ha transport! Això implica que tampoc hi ha ambulancies, ni combustible per fer funcionar la màquinària de l'Hospital.

L'index de mortalitat materna i infantil és altissim! Les malaties vectorials: Dengue, malària,... és enorme! Una gran quantitat de gent mort cada dia de diarrea i desnutrició! (serien malalties ben tractades a la nostre societat occidental...) I justament avui s'ha mort la primera pacient per la Grip H1N1. És l'últim que els hi faltava.... De casos ja n'havien tingut, però ara ha esdevingut la primera víctima mortal: Una noia jove que havia estat mare fa pocs dies... Això vol dir que la petitona s'ha quedat orfe i sense família!

No estan gaire preocupats perquè hi ha d'altres malalties que a hores d'ara són encara més mortals!

Això a Bluefields... perquè a las Comunidades... la situació és molt pitjor! A part, com ja sabeu, l'accés a les mateixes sols es pot fer pel río Escondido amb panga i després caminant a través de l'espessa vegetació selvàtica. En aquesta època de pluja (cada dia plou...) el trajecte es fa quasi bé inviable. Bé, ja us explicaré quan em toqui anar-hi! això sí que serà una aventura... De fet, reclamen urgentment l'assistència d'un psiquiatra per tractar el tema de la dependència a tòxics. La zona, és una via de pas del narcotrafic, sovint acostumen a pagar el seu pas amb la mateixa droga.

En una ocasió, la polícia va interceptar una panga dels narcos que anava replena de droga... abans que els poguessin enganxar varen llençar els paquets de droga a la vora del riu abans de ser confiscada. Això implica que els indigenes de la zona recullen el material i fan negoci amb la mateixa. Alhora, agents dels narcos, infiltrats en els poblats s'assabenten de qui recull la droga i els hi compra a un preu més baix del que després ells la vendràn en altres mercats! En definitiva, s'ha convertit en un negoci i una font d'ingressos per la mateixa població! Així que aquest és un problema dels grossos! Com aturar aquesta situació? Vaja... complicat!

A més a més.. amb la droga arriba la violència domèstica, les baralles, delinqüència... Intents de suicidi! I els intents de suicidi són besties!! Allà no prenen pastilles, no!! allà un xicot es va clavar un ganivet de mides desproporcionades (estil cocodrilo Dundee) al cor! No va morir perquè per dos centimetres no va assolir l'organ vital!!

Bé, a part de desgracies... us explicaré que em sento molt ben integrat en el poblat! Ja sóc un més d'ells... Bluefields té una població de 50000 hab, això vol dir que amb pocs dies tothom et coneix! Parlo amb tothom! en Federico, en Miguel,... No acostumen a encertar-me gaire amb el nom! De tot menys "Joan", predomina el Chele o Geovanni! (que no em va pas malament, oi Meritxell?)

Avui he conseguit comprar Pan de molde!! Ja tenia ganes de menjar alguna cosa de pa! I també he comprat ous! I són uns ous petitons, petitons... Per cert, de bon matí canta el gall, però després torna a cantar a qüalsevol hora!! No ho acabo d'entendre...

Ara mateix torna a ploure "again"! ës el tercer dia consecutiu que plou, i pel que em diuen... això és mantindrà fins a mitjans de Novembre! Uhm....

Ah! I per les nits udolen els gossos! pel carrer se'n veuen uns quants, tots ells escanyolits, amb mirada perduda i pas tranquil. Ja m'estic acostumant...

Un altre dia... més!!

Avui també em sento satisfet amb la feina feta... Me'n vaig a dormir esgotat però amb un somriure als llavis!!

Booooooona nit!

P.D: Us penjaréun parell de fotos, un és el CAPS on treballaré parcialment! I l'altre dia és el carrer del mateix centre... Malgrat la pobressa té un cert encant!!

Dia intens i profitós!!

Hola!!!

Són les 17:45h a Bluefields del dia 17 d'agost del 2009 (la 1:45h de la matinada a la meva estimada Catalunya)

Us explico una mica com ha estat el dia d'avui...
M'he llevat a les 6 de la matinada (Hora Nica), he endreçat una mica la meva caseta, i a les 8 del matí m'he dirigit al CAPS (Centre d'atenció psicosocial) per conèixer a l'equip de persones que el formen i amb els qui treballaré colze a coze per tirar endavant el projecte que tant m'il.lussiona. Són gent amable i oberta, m'he sentit molt ben rebut en tots els sentits.

A les 8:30h tenia programada una entrevista amb el delegat Gubernamental de Bluefields, el senyor Jimmy Enriquez. Qui ens ha comentat que ha finals de mes vindrà el ministre de sanitat de Nicaragua per Bluefields i conèixer en directe el projecte

A les 11h hem fet la reunió corresponent en el CAPS on s'ha parlat dels temes que tractarem d'ara en endavant, sobretot a nivell de formació:
- Formació/Capacitació a l'escola d'infermeria.
- Formació a l'universitat psicologia de Nicaragua. (URACAN)
- Formació al cos de policia de Bluefields.
- Formació en violència intrafamiliar als "victimarios" (maltractadors)
- Formació i capacitació als metges de medicina interna de l'Hospital de Bluefields per coordinar l'unitat que crearem de desintoxicació.
- Visites amb la treballadora social a les "cases" de pacients i per les barriades més desafavorides.
- Visitar las comunidades de la zona: Kukra Hill, Puerto Cabezas,... per valorar la situació psicosocial corresponent.

Com veieu, de feina no me'n faltarà (sense contar la tasca assistencial...pertinent)

A les 13:30h tenia visita amb la Dra. Janette Lopez que és la directora de l'Hospital de Bluefields. M'ha fet un Tour per tot el recinte... I la veritat es que la situació actual de l'Hospital és deplorable. Disposen d'uns 120 llits, dels quals més de la meitat estan trencats, matalassos precaris i tractament mèdic sota minims. De fet, el laboratori del que disposen sols permet fer una valoració bioquímica i poca cosa més... Bé, l'unitat de desintoxicació es construirà en aquest Hospital, així que em tocarà passar moltes hores en aquest ambient.

A les 16:30h he fet una entrevista amb l'alcalde de Bluefields , el senyor Harold Bacon, després de xerrar una estona explicant el projecte, hem passejat per les barriadesmés perifèriques. De fet, Bluefields té un parell de carrers principals ben acceptables, amb botigues, mercats, i cases humils... Ara bé, un cop surts d'aquí, Bluefields ens mostra la seva cara més fosca i la que, molts de nosaltres voldriem que canviés. "Cases" o barracons realitzats amb material de fusta on les families conviuen, moltes d'elles amb risc d'hacinament i amb el que tot això comporta per la salut. Absència complerta de les condicions bàsiques per viure,... I amb la pobressa extrema... també la violència i el consum de drogues. Quanta feina!! La barriada en concret en la que hem passejat "Punta Fría" pertany fonamentalment a població de l'ètnia Creolla. Població de color que mantenen l'anglès com a idioma principal tot i que també saben el castellà.

Durant la passejada, tots els vianants es paraven a parlar amb l'alcalde i l'alcalde alhora em presentava a tothom com el metge psiquiatra provenent de Barcelona que estaria en el CAPS treballant per ells! Així que un munt de gent em donava la mà per tal de saludar-me... En la seva mirada, sobretot dels nens i de la gent més gran he vist la guspira de l'esperança que fins aquells moments no havia detectat. Han estat moments on el meu cor s'ha trasbalsat d'alegria i m'he sentit part d'aquella gent que passa penuries de forma perenne.

Ha estat una manera excel.lent de finalitzar el dia!
Una bona dosis d'esperança i força per la feina que m'espera.

Primeres hores a Bluefields...

Hola a tots/es!

Són les 6:10h de la matinada del diumenge 16 d'agost (les 14:11h a Catalunya)

Abans d'anar cap a l'aeroport, m'he dirigit a fer uns "mandados" per Managua. Per la qualcosa he tingut que requerir un taxi. Per cert, ja sóc tot un expert regatejant el preu del trajecte. Això funciona de la següent manera. Més que buscar i trobar un taxi, el taxi et troba a tú! Sobretot perquè, fent sonar els claxons, et varen avisant que estan disponibles per atendre als clients. Un cop para el taxi , i abans d'entrar dins, es negocia el preu segons el "largo" del trajecte. En general no es fa gaire complicat... però sí una mica pesat! Forma part del joc...

Doncs com us anava dient, el taxista que em va portar tenia una manera de conduir una mica peculiar i la seva postura al volant era si més no misteriosa (mans aferrades al volant i mantenia els ulls quasi bé a tocar del parabrises) Així que li pregunto si hi ha cap problema... a mig trajecte amb tota naturalitat i un somriure als llavis em comenta que se li han trencat "los anteojos" (ulleres) i que no tindrà unes de recanvi fins dintre de 17 dies!! Així que ara toca exercir la seva professió amb una mica de risc... I de fet, el risc era ben present!! Creuaments entre cotxes i vianants, es saltava els semafors en vermell, passava d'un carril a un altre... Com podeu entendre em vaig dedicar a repassar les oracions que em varen ensenyar de petitó per tal que tota la cort celestial coneguda em protegís!! I sense encara saber ben bé... vaig arribar sa i estalvi!! I es que hi ha coses que sols poden passar a Managua...

Ahir em vaig llevar content... per fi marxava cap al meu destí definitiu!! Vaig refer la maleta, em vaig acomiadar de la familia Herrera i em vaig dirigir cap a l'aeroport. Un cop allà, cap a la porta de "vuelos nacionales" on havia de fer la pertinent cua (no més de 3 persones...) i entregar el bitllet del vol que ja tenia pagat de feia més d'una setmana. Quan arribes, et pesen la maleta i posteriorment han de pesar als passatgers amb el seu respectiu equipatge de mà... per tal de calcular el pes total i evitar un ensurt de sobrepes que pogués afectar el vol...

En definitiva.... Ja estic a Bluefields! Per fi, i com era d'esperar he estat rebut per la pluja tropical i generosa que caracteritza aquesta zona en aquestes èpoques de l'any. He vingut perfectament amb l'avioneta de la compayia "La Costeña". He tingut sort perquè m'ha tocat l'avioneta "gran". Estava una mica atrotinada però les hèlixs que la impulsaven pel cel Nicaraguenc no han parat de girar en cap moment! Senyal que tot ha funcionat correctament!! je, je, je... Per ser avioneta "tradicional", Déu-n'hi do l'alçada que ha assolit! Ah! i quin soroll dels motors!!

Des de dalt dels cels, me n'he adonat de la riquesa medi-ambiental que té Nicaragua. Hectarees i hectarees d'una gran vegetació selvatica que s'estenia davant de la meva vista sense limit!! Impressionant!!

En aterrar... la visió del verd esplenderós continua present a tot arreu!! Un cop recollida la maleta, que ha estat portada manualment amb les altres maletes dels altres passatgers, he agafat un taxi que m'ha conduit cap el que serà la meva estança durant els propers mesos... I la veritat es que estic en unes condicions inmilorables, sobretot desrés de guaitar les cases que he anat veient a mesura que venia cap al poblat. Ja us aniré explicant en d'altres missatges!!

Però ja us dic que no patiu per les condicons d'habitatge, que en aquest sentit, són privilegiades!!

Un petó i una tons de somriures!!

Talleres del CICAD

Són les 18h del 13 d'agost del 2009 (les 2:00h de la matinada a BCN)

Jelouses everybody!!

Encara estic a Managua! En Luis Barrera, coordinador del CAPS em va proposar realitzar uns talleres que organitza el CICAD, el Centro Iberoamericano de conductas de addicción y drogas. La realitza una dona norteamericana que té experiència en l'atenció a gent desafavorida al Bronx (USA) i gran part de països centreamericans! En els talleres, en Luis m'ha presentat a un munt de gent que està inmersa en aquesta problemàtica de les addiccions! Terrible! Des de una organització que recull nens abandonats i dependents al pegamento inhalado, fins a adults de moltes contrades diferents: Granada, Masaya, San José,... Moltes d'aquestes persones estan involucrades en diferents col.lectius: ONG's, departament d'addiccions dels centres penitenciaris, projectes estatals... i com no... el nostre CAPS de Bluefields!

Els tallers són intensius, duren 4 dies, matí i tarda! Els estic aprofitant força! Estic aprenent estrategies cognitivo-conductuals, tècniques d'entrevistes motivacionals,... és molt interessant! Jo sóc l'únic psiquiatra del grup i la majoria de participants m'han demanat els meus serveis com a psiquiatra... allà n'hi han poquissims!

En total, estaré fins el divendres i dissabte ja tinc reserva en l'avioneta cap a Bluefields! M'han comentat que és una avioneta amb hèlices! I que m'hauràn de pesar tant a mi com el meu equipatge per calcular que el pes no excedeixi les capacitats aeronautiques de l'aparell! je, je, je...

La gent amb la que he compartit aquestes jornades no me'n parla gaire bé de Buefields... la seva duressa fa que alguna de les persones que hi varen anar en el seu moment, no van aguantar més de 2 mesos seguits! Les condicions climàtiques (quasi bé cada dia les tempestes tropicals fan acte de presència) així com la seva humitat i pobressa extrema no fan que sigui un destí molt desitjat...

De totes maneres, estic content! M'he recuperat físicament i ja m'he reunit amb en Luis per parlar de la formació que impartiré i la meva tasca organitzativa/assistencial tant al CAPS com a l'Hospital de Bluefields!

Estem preparant, per més endavant, sortides a diferents comunitats de la zona: Kukra Hill, Corn Island, Laguna de perlas.... així que em tocarà agafar la panga (lancha a motor) Quina aventura!!

Tindré moments de solitud i certa duresa,... ho sé!! Però us asseguro que l'experiència que estic visquent és inoblidable!!

Petons del viatger infatigable!!

PD: Ara mateix estic veient com davalla el dia... de 18h a 18:15h! Els Mallorquins parlarien de "sa Hora baixa"... doncs aquí, a sa hora baixa, el cel es tenyeix d'unes tonalitats ataronjades que em deixa embadalit guaitant el cel! Per uns moments el temps s'atura i tinc la certesa que, se'ns dubte, és un regal de la Natura!

Hospital psiquiatric de Managua

Hola a tot/es!
Són les 17:47h a Managua, (1:47h de la matinada a BCN) del dia 11 d’agost del 2009.

Encara estic a Managua! El coordinador del CAPS va proposar que em quedés perquè el Departamento de Estado de salud farà uns tallers per atenció al malalt drogodependent. Ell hi assistirà i jo també, així podria veure com funcionava el sistema de salut a Nicaragua. A part, em va comentar que faria un torn de presentacíons... em presentaria el ministre de sanitat de Nicaragua, el cap del pla de Drogues a Managua,... entre d'altres personalitats! Ja veus, estic entre la flor i la nata i la gent amb més "poder" d'aquesta zona... De fet, per ells jo sóc el "Especialista" vingut d'Europa!! Per això es volen entrevistar amb mi... Bé, ja farem...

Ahir vaig anar a visitar l'unic Hospital psiquiàtric que hi ha en tot Nicaragua (100 llits) per un total de població Nicaragüense de 6 mil.lions de persones! Brutal! Es tracta d'un Hospital construit als anys 50, l'aspecte de fora és relativament correcte! Una portalada de ferro separa la carretera de l'interior. Sembla una pressó! Em vaig donar a conèixer, i vaig ser molt ben atès. Em varen comentar que no disposen d'APS de 2ª generació i que certs medicaments com ara el Liti no el poden emprar perquè no poden fer un seguiment analític adequat. També passa amb la Clozapina! Uff!

Em varen fer un "Tour"... Les instal.acions són precaries... les parets són fosques i amb humitats! I les habitacions... bé, ja sols a l'entrar t'envaeix una fortor a brutícia... jo la calificaria com olor a pobressa i misèria extrema! De fet no disposen d'habitacions individuals... sinó de gran espais on s'amunteguen una sèrie de llits, un rera l'altre ... i en segons quins casos, matalassos al terra tacats de ves a saber què... Els banys són amb escassa llum (em comenten que no tenen prous diners per bescanviar les bombetes ja fosses per unaes altres de noves..) les dutxes estan arrenglarades, em recorden que sovint utilitzen mànegues a distància per poder netejar als pacients més violents!! (coma les pressons... o inclús pitjor... els camps de concentració!) Quina sensació! Com la de retornar als anys 20 o 30!!

Els homes estàn separats de les dones per pabellons, i els violents... també!!

Allà la gent no es queixa. El MINSA (el ministeri de sanitat de Nicaragua) es fa carrec de totes les despesses inclús la dels àpats!! Tot un privilegi, essent la sanitat Nicaraguense. Vaig parlar amb una monja "progressista" de la Teologia de l'alliberament amb qui he coincidit aquests dies, i em va explicar que fa un parell d'anys es va trencar l'Humer i se'n va anar a l'Hospital general de Managua. Un cop allà li varen diagnosticar i li van dir que si volia que li enguixessin el braç, hauria d'anar ella a cercar el material perquè ells no en disposaven! Va haver de cercar en més de 20 farmacies de la ciutat.. fins que a la nº 21, va poder trobar guix i embenatges!!

Els carrers desprenen pobressa i misèria! Un munt de nens de 3,4 i 5 anys es disposen als semafors pidolant! Són uns nens que transmeten tristessa a través de la seva mirada... una mirada sense esperança! Nens que no han pogut jugar perquè es dediquen a sobreviure treballant, pidolant per poder posar-se alguna cosa en la boca. És una vida de supervivència pura i dura!

Quan acabi els tallers marxaré cap al poblat! Allà a la selva les condicions són encara més dures i la mancança de recursos és flagrant! penseu que estic a la capital... i ja hi ha pobressa... a la selva... ja veurem!!

De totes maneres, visc el dia a dia. Intento impregnar-me de tot allò que aquesta gent em transmet! El meu cor batega a cada pas del seu esforç i visc content!! Us ho asseguro... malgrat la pobressa, sóc feliç! És una mica dificil d'explicar! Ho sé...

Ja tinc ganes d'endinsar-me a la comunitat on passaré els propers 4 mesos de la meva vida! Hi ha molta feina a fer, però justament és el que em motiva i m'ànima! Em sento afortunat per tot el que estic visquent!

Hi ha moments que la meva mirada es perd per la vegetació de la zona i el cel estrellat... i me n'adono de la meva petitesa i de la grandesa de la Natura!! És preciós!!

Bé, ara disposo de bona conexió! Així doncs aprofito per enviar-vos aquestmissatge tan llarg! A la selva... suposo que em serà més dificil!

Un petó i molts somriures!!

Ei! Malgrat la distància no us trobo a faltar perquè sé que sóc recordat per molta i molta gent que m'estima! (Aquest és un altre punt important d'aquest viatge! em sento molt estimat!! I això, com podeu imaginar.... no té preu!)

Millorem de salut!!

Són les 13:55h a Managua del 7 d’Agost del 2009 (a Catalunya, les 21:55h)
Avui m’he llevat totalment recuperat de l’afectació gastrointestinal que m’ha estat donant la tabarra en aquests darrers dies. És fantastic trobar-se bé de salut! 
Avui m’he posat en contacte per via telefònica amb en Luis Barrera (coordinador del CAPS de Bluefields (Centre d’Atenció Psicosocial). S’ha interessat pel meu estat de salut i posteriorment m’ha comentat que el dia 11 baixarà a Managua per participar en uns tallers que ha organitzat la societat iberoamericana pel tractament de les drogodependencies a Amèrica Llatina. Són 4 jornades. En Luis m’ha ofert la possibilitat de poder assistir per tal de poder veure el funcionament psicoterapèutic dels trastorns mentals per aquestes latituds i també aprofitaria per dur a terme un torn de presentacions. M’ha resenyat alguns noms que ara mateix no recordo… el ministre de sanitat de Nicaragua, el responsable de drogodependencies en el Departament de Salut… entre d’altres autoritats.
Així doncs, la meva marxa cap a Bluefields haurà d’esperar uns dies més. Suposo que a finals de la setmana que ve ja hi faré cap! (Divendres o dissabte…)
Ahir per la tarda vaig aprofitar per anar amb la Lissette a comprar un adaptador de corrent d’electricitat. Els de nicaragua són plans i els que tenim nosaltres rodons!! Per cert, la Lissette és l’actual parella d’en Camilo (un dels tres fills de “La comandante” Leticia)
Passo la majoria del dia a casa de la família Herrera. Estic molt ben atès. La gent és molt amable. De fet, el que estic rebent no té preu!! De menjar ens ofereixen Gallo Indio, arrossos variats i algunes vegades “Cachitos de Res” (és com anomenen aquí la vedella). Tot acompanyat per una galleda replena de “Fresco” que serveix com a recipient per anar servint la beguda refrescant per tots els comensals. Per cert, el “Fresco” consisteix en diferents sucs naturals (Mango, Guayaba, Tamarindo…) que prepara la Carmen Luisa (l’ assistent de la Comandante de fa molts i molts anys, persona afable i de bon tracte)
Ahir per la nit, varem fer un extra! I ens varen convidar a sopar a un restaurant Basc “Tasca Kiko”. Es tracta d’un jove Basc que a l’època de la Revolució va decididr fer via cap a Nicaragua i es va quedar definitivament. Va inaugurar aquesta Tasca i és el negoci que l’ajuda a subsistir. Ho reconec, em va fer molta il.lussió tastar de nou la truita de patates, camarones (gambes), Pernil del pais, tot regat amb dues gerres de sangria! Genial!
En el noticiario que he vist avui per TV han informat que s’acosten tormentes electriques Huracanades en tota la costa Atlàntica de Nicaragua… per tant, també a Bluefields!

Ja us aniré informant amb més detall!
Us estimo molt i us sento propers malgrat la distància!
Una abraçada!

Malaltó...

Suposo que era inevitable... tard o d'hora havia de passar aquesta fase. De fet tots els altres cooperants que havien fet el mateix viatge varen acabar igual.

Fa dos dies que vaig iniciar un procés gastrointestinal durissim amb diarrea, astenia amb una gran debilitat i febre de 39 graus C. No li desitjaria a cap dels meus enemics... la primera nit va ser horrorosa... per sort, m'ha passat a Managua i aquí estic molt ben acompanyat i ates! Aixo s'i que 'es tenir fortuna!

M'han cuidat d'allo més bé!! Uff! Trobar.se malament ajuda a saber valorar en quina mesura és d'important la SALUT!! I ho escric en lletres majúscules!!

Aquest fet em va obligar de suspendre el vol amb l'avioneta que havia contractat pel mateix dia d'avui! Els plans a seguir... Continuar a Managua fins que em recuperi del tot! No té cap mena de sentit que marxi a Bluefields en aquestes condicions de salut tan precaries.

La major part del dia la passo dins de casa, en la meva cambra o bé en l'espai exterior de la casa on tenen un petit jardí i una psicina! Sí!! Ho heu sentit bé!! Aquí la familia Herrera són privilegiats. De fet la senyora Leticia Herrera va participar de manera activa en la revolución Sandinista. Ella era coneguda com La Comandante! Una figura similar a la de Fidel Castro! Vaja que estic a casa d'una de les principals figures de La Revolución a Nicaragua! Una dona que va patir molt i va viure en la clandestinitat per por a repressalies de tota mena...

Ara mateix estic veient com plou! I és una pluja energica que s'acompanya pels trons que s'acosten des de la llunyania.. M'agrada! I em sento afortunat d'estar visquent aquesta experiencia... La veritat es que em trobo molt bé per aquestes terres!!

Dades curioses... aquí diuen abanico al ventilador!! je, je, je.... I et desperten amb frases tant boniques com -Hoy, como amaneciste-

Encara tinc certa debilitat, pero espero recuperar-me ben aviat!! De fet avui he iniciat una mica de dieta... amb arró i platan fregit! M'ho menjat sense gana i amb nausees... pero penso que calia.

Espero en el proper missatge aportar-vos millors noticies!!

Un petó gegant! I un munt de somriures!!

Primer dia a Managua!!

Hooola!!

Informo... el viatge ha estat lent i pesat. L' unic vol que se ha endarrerit ha estat el d' Atlanta cap a Managua! La resta de conexions totes perfecte! I el que es mes important... despres d'esperar prop de 30 minuts... ha aparegut la maleta, sense el candau!! pero en principi no he trobat a faltar res. Tot un expedient X.

Les mesures de seguretat a USA son espectaculars!!

La Diana m' ha passat a buscar a l' aeroport i em esperat tambe a dues amigues catalanes d una congregacio de monges de la teologia de l'alliberament que tambe es queden allotjades a casa de la Leticia, mare de la Diana. Les dues son precioses! venien d' Uganda!! I m'han explicat coses fantastiques! Vaja, que ja em volen fitxar per anar a l'Africa!!

Tinc pensat quedarme dos dies mes... i marxar a Bluefields! Al poblat!! Aquesta nit he dormit moltissim! i es que no m'aguantava de tantes hores de vol i cansament!! Estic cansat pero content!!

Un peto gegant per tots!! Fins a una propera conexio!! Muuuuaks!!

PD. Tinc molts problemes amb aquest teclat!! Uff!