Hola a tots/es!
Són les 6:10h de la matinada del diumenge 16 d'agost (les 14:11h a Catalunya)
Abans d'anar cap a l'aeroport, m'he dirigit a fer uns "mandados" per Managua. Per la qualcosa he tingut que requerir un taxi. Per cert, ja sóc tot un expert regatejant el preu del trajecte. Això funciona de la següent manera. Més que buscar i trobar un taxi, el taxi et troba a tú! Sobretot perquè, fent sonar els claxons, et varen avisant que estan disponibles per atendre als clients. Un cop para el taxi , i abans d'entrar dins, es negocia el preu segons el "largo" del trajecte. En general no es fa gaire complicat... però sí una mica pesat! Forma part del joc...
Doncs com us anava dient, el taxista que em va portar tenia una manera de conduir una mica peculiar i la seva postura al volant era si més no misteriosa (mans aferrades al volant i mantenia els ulls quasi bé a tocar del parabrises) Així que li pregunto si hi ha cap problema... a mig trajecte amb tota naturalitat i un somriure als llavis em comenta que se li han trencat "los anteojos" (ulleres) i que no tindrà unes de recanvi fins dintre de 17 dies!! Així que ara toca exercir la seva professió amb una mica de risc... I de fet, el risc era ben present!! Creuaments entre cotxes i vianants, es saltava els semafors en vermell, passava d'un carril a un altre... Com podeu entendre em vaig dedicar a repassar les oracions que em varen ensenyar de petitó per tal que tota la cort celestial coneguda em protegís!! I sense encara saber ben bé... vaig arribar sa i estalvi!! I es que hi ha coses que sols poden passar a Managua...
Ahir em vaig llevar content... per fi marxava cap al meu destí definitiu!! Vaig refer la maleta, em vaig acomiadar de la familia Herrera i em vaig dirigir cap a l'aeroport. Un cop allà, cap a la porta de "vuelos nacionales" on havia de fer la pertinent cua (no més de 3 persones...) i entregar el bitllet del vol que ja tenia pagat de feia més d'una setmana. Quan arribes, et pesen la maleta i posteriorment han de pesar als passatgers amb el seu respectiu equipatge de mà... per tal de calcular el pes total i evitar un ensurt de sobrepes que pogués afectar el vol...
En definitiva.... Ja estic a Bluefields! Per fi, i com era d'esperar he estat rebut per la pluja tropical i generosa que caracteritza aquesta zona en aquestes èpoques de l'any. He vingut perfectament amb l'avioneta de la compayia "La Costeña". He tingut sort perquè m'ha tocat l'avioneta "gran". Estava una mica atrotinada però les hèlixs que la impulsaven pel cel Nicaraguenc no han parat de girar en cap moment! Senyal que tot ha funcionat correctament!! je, je, je... Per ser avioneta "tradicional", Déu-n'hi do l'alçada que ha assolit! Ah! i quin soroll dels motors!!
Des de dalt dels cels, me n'he adonat de la riquesa medi-ambiental que té Nicaragua. Hectarees i hectarees d'una gran vegetació selvatica que s'estenia davant de la meva vista sense limit!! Impressionant!!
En aterrar... la visió del verd esplenderós continua present a tot arreu!! Un cop recollida la maleta, que ha estat portada manualment amb les altres maletes dels altres passatgers, he agafat un taxi que m'ha conduit cap el que serà la meva estança durant els propers mesos... I la veritat es que estic en unes condicions inmilorables, sobretot desrés de guaitar les cases que he anat veient a mesura que venia cap al poblat. Ja us aniré explicant en d'altres missatges!!
Però ja us dic que no patiu per les condicons d'habitatge, que en aquest sentit, són privilegiades!!
Un petó i una tons de somriures!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada