Preparació viatge a "El Tortuguero"...

Hola a tots/es!

Són les 16:10h, les 00:10h de la matinada a Catalunya..

Avui he quedat amb la gent de la brigada sanitària, amb qui marxaré cap a la Comunidad de "El Tortuguero" el proper dilluns dia 26! En principi el viatge estava planificat pel 19 al 25 d'octubre, però per motius que encara desconec es va postposar per més endavant.  El viatge en Panga durarà unes 4 hores... i un cop allà no hi ha cobertura pel mobil!

La reunió ha estat interessant perquè m'he assabentat de característiques  de la població... L'esperança de vida és d'uns 55 anys d'edat. A l'edat de 12 anys els chavalos ja comencen a fumar i beure licor! Són accions que denoten "masculinitat" i que són ben vistes per la població! Les noies de 14-15 anys ja són mares... I quan la persona té uns 40-55 anys ja es consideren ancians! De fet, la fisonomia i les expressions ja són ben desgastades i reflexen una vida dura de subsistència...

Un cop allà, la brigada es dedicarà principalment a atendre pacients i a introduïr un programa de prevenció de la mortalitat materna tant a nivell del puerperi, postnatal,... Es realitzarà una "Feria de la Salud". Quan arriba la brigada sanitària, un munt de gent arriba de les diferents regions de la zona... molts d'ells baixen de les muntanyes... a vegades surten a la tarda per arribar de bon matí! Així doncs, poden estar tota la nit caminant fins assolir el seu objectiu sanitari!

He de repassar tot el que m'he d'endur: mosquitera, impermeable, repel.lent antimosquits, una cantimplora amb aigua potable, protector solar,... sobretot he de vigilar amb el Dengue! Uff! Tinc moltes ganes de començar aquesta nova aventura! Espero poder aprendre moltes i moltes coses!

Els de l'equip quan els he dit que tenia una càmara fotogràfica s'han posat molt contents! Així els hi servirà per realitzar la memòria de l'activitat amb un reportatge gràfic! M'encanta!!

Petons i un somriure ben alegre!

P.D: La propera setmana estaré ben "desconectat"!! :-D

Visites domiciliaries!

Hola a Tots/es!

Són les 10:49h del dissabte!, les 18:49h a Catalunya

A Bluefields la pluja continua fent acte de presència diària. Quina alegria! aquest matí el sol, generosament, ens ofereix els seus ratjos lluminosos! En el dia d'ahir, la treballadora social (Miss Heiling) i un servidor varem anar a realitzar visites domiciliaries. Aquesta activitat m'agrada especialment perquè em permet conèixer la Bluefields més desconeguda.. aquella que s'endinsa entre la vegetació... aquella que no està a primera vista. On hi ha l'extrema pobresa i la gent viu en condicions precaries.

Pel camí, al voltant de les cases, trobem un munt de nens que juguen amb una corda i un cartró! somriuen quan amb tan sols aquests dos materials consegueixen fabricar un carro que l'arrosseguen amunt i avall mentre corren pel camí fangós! Visca els nens i la seva imaginació! mentrestant apareixen en la nostre vista uns petits habitacles de fusta,  senzills, sense luxes... i dins la gent que, en veure'ns ens ofereixen entrar en les seves vides. Allà dins de les seves llars puc veure què mengen, com viuen, què pensen...

I també, ens expliquen les seves vivencies, la majoria d'elles terribles i esgarrifoses! Histories de violència i maltractament, d'injusticies... L'història d'una nena de 13 anys que enganyada pel seu "novio" de 20 anys se l'endú lluny de la seva família i desapareix sense deixar rastre. La família no en sap res. El patiment està present en aquella casa. Ofereixo suport emocional i el suport del CAPS com a institució. El cas de la noia de 21 anys, amb tres fills petits que és maltractada per la seva parella sistemàticamet... i més quan arriba a casa sota els efectes de l'alcohol. L'alcoholisme i la violència intrafamiliar és un dels majors problemes en la societat Bluefilenya... La noia ens comenta que no s'atreveix a continuar les visites en el CAPS per por a les amenaces del seu marit. Condemnada a no sortir de casa... la seva parella és gelosa i no permet que es relacioni amb d'altra gent... ni tan sols amb la seva pròpia família... Una complerta esclavitud!

Faig el que puc, allò que està a les meves mans per oferir calidessa amb les meus paraules i recomfort emocional... No sé si ho aconsegueixo...

Ja veieu! Un dia més...aquí a Bluefields! Histories que em permeten reflexionar i establir prioritzacions... Tot serveix per millorar!

Una forta abraçada! :-)

Primera aparició radiofònica i un altra il.lussió a la vista!

Hooooola!

Són les 19:27h, 3:27h de la matinada a Catalunya.
Avui ha estat un dia intens, pel matí m'ha tocat capacitar als treballadors del CAPS. I a les 11h la Heiling (treballadora social del centre) i jo, hem anat cap a Ràdio Zinica per participar en el programa de salut mental que es transmet quinzenalment per la població de Bluefields i per la resta de Comunidades de la zona. Hem aprofitat el dia internacional de la Salut mental (10 d'octubre) per conscienciar a la societat i als delegats gubenamentals de la necessitat de tenir present els trastorns mentals i d'evitar l'estigmatització que és encara molt present en aquestes latituds! Ha estat una gran experiència i tot un repte!

Avui també s'ha confirmat un nou projecte... el viatge amb una de les brigades sanitàries cap a una de Las Comunidades "El tortuguero". En concret del 19 al 25 del mes d'octubre. Quina il.lussió! Aquesta comunitat està lluny... unes 8-9 hores amb panga (canoa motoritzada) i unes altres caminant fins arribar al poblat! Això és el que m'han dit! Ja us explicaré amb més detall aquesta nova aventura... en tinc moltes ganes!

I continuant amb l'activitat del dia...més tard... els pacients del centre de Dia han celebrat el dia internacional de la salut mental. Han estat uns bons moments... amb jocs, bones estones, somriures... En Federico també ha estat present! Es tracta d'un pacient amb esquizofrènia residual que varem trobar i recollir del carrers d Bluefields. No té família ni cap persona que se'n responsabilitzi! Ell encara viu al carrer, però hem aconseguit que, més o menys, un cop per setmana vingui al CAPS, es dutxi i s'administri el seu injectable de Decanoat de Flufenazina... Penso que és una bona feina! Avui li he fet una fotografia! Li he demanat que somrigués i que saludés a la càmara! En aquest instant he pogut veure una guspira en els seus ulls! quina sensació més bonica!

Ja veieu! Cada dia visc moltes sensacions i experiencies... moltes colpidores, altres replenes de tendressa... Totes elles fantàstiques!

Que tingueu un molt bon pont!

Petons i somriures Caribenys!

Visquent i ampliant coneixements!

Hola a tots/es!
Són les 11:18h, les 19:18h a Catalunya.

Avui es celebra una festivitat a Bluefields, no sé ben bé el què! (ja indagaré demà) sols sé que no cal anar a la feina! Per variar, en aquests moments torna a ploure intensament! La pluja ho condiciona tot! Així que estic aprofitant per endreçar la meva caseta i repassar els emails que vaig rebent de cadascú de vosaltres i que sempre desperten una gran alegria! També repasso allò que diuen en el facebook!

En el projecte de l'unitat d'addiccions ens trobem amb continues dificultats, però de mica en mica els anem solucionant amb enginy i il.lussió! això no pot faltar mai!!

Un dels problemes és la dificultat en tenir la medicació bàsica necessària per tal d'oferir un bon servei en el món de les addiccions. Així que intentarem optimitzar els recursos naturals de la zona, com pot ser, investigar sobre la medicina tradicional indigena que ens envolta. En l'universitat d'URACAN es va iniciar un centre d'estudis per tal de tractar aquesta temàtica. He organitzat una trobada amb els responsables d'aquest centre d'estudis per tal d'optimitzar els recursos i veure què en podem treure de profit! És una feina que m'agrada, em motiva i la trobo molt interessant!

A partir del dia 28 d'octubre esperem la vinguda d'un grup de col.laboradors del projecte: na Joana (psicòloga que reforçarà la feina en teràpia grupal de les addiccions), na Glòria i una periodista que ens ajudi a realitzar una memòria del CAPS i tenir-la per poder.la presentar a diferents entitats el projecte en el que estem embarcats amb tanta joia i esperança!

Jo estic molt i molt content... perquè els dies de solitud ja no seràn tants! Na Glòria i la peridista tornaràn ben prest a terres catalanes, però na Joana es quedarà ben bé fins el dia 20 de desembre! Genial!

Us trobo una mica a faltar! sols són instants puntuals... perquè la veritat és que no tinc gaire temps per pensar en altres coses que no sigui en el projecte. Així millor! De totes maneres, em trobo molt a gust amb mi mateix i amb tot el que estic visquent!

Us envio a cadascú de vosaltres una forta abraçada i un somriure d'orella a orella!!