dissabte, 26 de setembre del 2009

Historietes i animalets Bluefilenys!


Bon dia a tothom!

Són les 9:45h del dissabte 26 de setembre del 2009, les 17:45h a Catalunya.

Aquest matí m’he llevat a les 6:45h i he aprofitat per endreçar una mica la meva caseta. Visc just davant de la policia nacional i de la presó de Bluefields. És una presó i uns mitjans de reclussió que fan riure! Però és el que hi ha. Així que estic relativament segur. Esmento el mot “relativament”, perquè ara fa uns 4 anys aproximadament, els Narcos de la zona es van prendre la justicia per la seva mà, després d’una acció policial on els hi van requisar gran part del carregament de cocaína que transportaven pel río Escondido en una panga.

Aquest fet encara es recorda, per la seva crueltat i violència. Els Narcos varen contractar uns professionals Colombians per tal d’assassinar els principals caps de la policia: Així doncs varen organitzar una batuda per sorpresa en el departamento de policía, varen assassinar a trets i els van degollar posteriorment com a marca característica. Fou un cop molt dur, per una policía (de filosofía militarista) que no recordava un episodi tan violent des de feia anys…. Això fa que, per prevenció, en el carrer on visc, a partir de les 17h dels dies feiners es restringeix l’entrada de vehicles motoritzats mitjançant uns conus de color taronja que han col.locat a l’inici i al final del mateix carrer.

La violència està a l’ordre del dia, i no és pas estrany que arribin noticies de morts col.lectives entre clans familiars o pandilles per trifulques varies. Sobretot en las Comunidades, allà quasi bé no hi ha cos policial, així que resolen els seus conflictes per la via dels “machetes”. Cadascú defensa allò que es seu de la millor manera que sap. Podriem dir que és la Llei del més fort, o bé “La Llei de la selva”.

Avui és el tercer dia consecutiu que plou… en dies com aquests em poso una camisa de màniga llarga i un gorro impermeable que em vaig comprar a la botiga Coronel Tapiocca. Quina bona compra! Abans duia el paraigües fins que de manera incomprensible se’m va trencar. Així que faig una fila ben peculiar je, je, je.

Aquí la gent està totalment adaptada a la pluja i es pot dir que hi ha persones que duen un paraigues i d’altres que mantenen la seva mateixa indumentària: pantalons curts, samarreta curta i xancletes o bé molts van descalços… M’han comentat que justament és el mes d’octubre el més plujós de l’estació humida.

A la meva caseta, disposo d’uns privilegis molt per sobre de la resta de cases de la zona. Tinc nevera i microones! Així que no em puc pas queixar. En general, els acabats de la costrucció són de baixa qualitat, els sostres són d’uralita amb la qualcosa… quan plou i les gotes de pluja repiquen l’uralita, fan un soroll de percussió que sembla que tot es vagi a enfonsar… Ja estic acostumat… Les parets están totes impregnades de taques d’humitat! I això fa que la roba sempre estigui humitejada i tingui aquella olor característica.

En dies com el d’avui aprofito per llegir alguna cosa... m’he enganxat a la trilogia “Millenium” de Stieg Larsson. Vaig pel tercer llibre! Mentre estic inmers en la lectura, escolto de fons, la música que tinc en el meu netbook Asus (ordinador de mides reduïdes i de poc pes! Ideal per viatjar. La meva segona gran compra!). Justament ara, escolto la BSO de la pel.lícula “Water” d’en Michael Danna. Molt recomenable! Tant la pel.lícula com el seu score.

A casa cada dia tinc més “companys”! Una sargantana tímida que s’ha allotjat a la meva habitació, formiguetes (alguna s’escapa i corre veloçment per la pantalla de l’ordinador com passa ara mateix que estic escrivint en el teclat), alguna aranya de mida reduida (no patiu són d’aquelles tan petitones, no fan por...) i la recent incorporació són uns insectes que creen uns conductes per les parets i que es dediquen a cercar els marcs i portes de fusta per transformar-les en carcoma! Així que he tingut que avisar al senyor que m’ha llogat la caseta! M’ha comentat que un dia d’aquest haurà de passar per fumigar, abans que els simpatics insectes es mengin totes les portes! Ah sí! També he tingut un escarbat gegant per la casa de mides gegants... però sols el vaig veure un dia per casa.... Espero que no torni...

M’han avisat que vigili amb les culebres i els gripaus, jo encara no n’he vist... es veu que n’hi ha bastants! Les culebres poden picar i els gripaus desprenen en la seva pell una mena de substància viscosa que està replena de toxines per aquell qui entra en contacte amb elles... Bé, vigilaré...

Ara fèia dies que no escrivia en el Blog. Quan un està tan enfeinat, fa que els dies passin amb celeritat. Estic bé amb mi mateix!
M’encanta llevar-me a primera hora i, tant bon punt poso els peus en el terra, veure la foto que tinc enganxada a la paret del dormitori. És la foto que la meva estimada familia em va regalar... una foto on estem tots! Quin gran regal!

M’acomiado amb petons i somriures!

P.D: Petons especials per la meva nebodeta Júlia, i el meu fillol, en Lluc!
P.D: Per què el Blog no em permet penjar fotos? Uff! Mentrestant les continuaré penjant en el Facebook!

dilluns, 14 de setembre del 2009

Nous projectes, més feina.... renovada il.lussió!


Hoooooola a tots/es!

Són les 18:13h a Bluefields, 2:13h de la matinada a Catalunya.

Els dies s'acceleren al meu voltant...

Aquesta setmana ha estat important per dos aspectes... en primer lloc, varem exposar i plantejar a la Cort de Justícia de la RAAS la possibilitat d'incorporar el programa psicoformatiu per atendre al victimario (maltractador). Va ser una exposició senzilla però ben estructurada per tal de difondre el projecte. Des de l'inici ha estat molt ben rebut pels representants de la Corte (jutges, fiscals...) que varen assistir al CAPS. Hi ha uns serrells que haurem de solucionar més aviat de tipus juridic però no entorpeixen el projecte ensí mateix. Així doncs ja se'm gira feina: capacitar i iniciar el projecte el més aviat que pugui!

Dies després, la Dra. Lestel (membre del SILAIS) ens va convocar a una reunió per xerrar d'un projecte de "La casa materna". La casa materna és un dispositiu per poder tractar els embarassos d'alt risc! Fonamentalment de les noies que viuen a "Las Comunidades" i que no disposen d'assistència sanitària. Un dels principals problemes de la regió és l'alta tasa de mortalitat materna postpart! Així com els embarassos cada cop més freqüents en adolescents/nenes de 12 a 16 anys d'edat. La doctora ens va comentar que la darrera nena que va entrar en La casa materna, va ser una nena de 9 anys d'edat.

L'intenció és crear un programa integral aprofitant l'estada d'aquestes noies en el centre per tal de rebre diversos ajuts i educació sanitària: Capacitacions sobre una correcta higiene dental, planificació familiar, hàbits saludables, correctes dietes per tal d'afavorir uns nutrients adients pels seus futurs fills i per elles mateixes. La tasca del CAPS consistiria en oferir atenció psicopatològica a aquelles nenes/noies amb dificultats emocionals per tal d'afrontar el futur inmediat que els espera, així com realitzar tallers d'autoestima i detectar possibles depressions post-part.

La propera setmana visitaré el centre per tal de valorar de quins recursos disposem i per valorar el tipus d'assistència que podrem oferir a partir de les necessitats detectades a través de les mateixes noies.

Avui a tota Nicaragua es celebren "Las fiestas patrias" es celebra l'independència assolida enfront els Espanyols que varen fer gran barbaritats sobretot contra la població indigena de la zona; la festa en qüestió, consisteix fonamentalment en una desfilada on cada escola de la regió i diferents institucions desfilen amb els seus millors uniformes i amb una banda rítmica de percussió que els acompanya. M'ha agradat veure com tota la gent s'uneix per un fi comú! De fet, els dies abans mentre un passejava pels carrers de Bluefields sentia com les escoles assajaven les seves respectives melodies rítmiques i passos sincronitzats per tal que tot estigués ben apunt.

Cada dia estic més integrat dins aquesta societat... i això, m'agrada!

Petons i somriures!

P.D: Intentaré adjuntar algunes fotos...

diumenge, 6 de setembre del 2009

Més "Talleres" i coneixences...

Hoooooola!

Aquesta setmana he retornat a Managua per concloure el Quart Modul d'addiccions! M'han donat un Diploma certificant la meva participació i assistencia! Des de la meva arribada he conegut a un munt de gent! Gent que ha viscut el patiment en primera persona! Gent que, alhora, encara ara sobreviu en un Món ple de miseria i injusticies! A Managua, les desigualtats socials estan a l'ordre del dia!

En "Los talleres" he estat en contacte amb gent que realitza assistencia a persones amb problemes d'addiccions. Treballen en Comunitats Terapeutiques varies! N'hi ha d'acceptables (on reben ajudes d'alguna ONG...) i d'altres que subsisteixen sense recursos!

El passat dijous vaig anar a visitar una d'aquestes entitats anomenada "Centro Las águilas". Un centre que es dedica a recollir a "Chavalos" del carrer, que han caigut a l'estrat més baix fonamentalment per la seva addicció a les drogues... Nois que ho han perdut TOT! I quan ho escric en majúscules és per resaltar que la dimensió del TOT és amplia i general: Han perdut la família (tots ells han estat abandonats), han perdut les amistats (Marginats pels amics i la societat), alguns han perdut la llibertat (problemes per actes delictius que els han conduit a garjola) i el més important... han pedut l'Esperanca en recuperar-se i el somriure!.

El centre consisteix en unitats d'acollida, formats per 4 parets amb humitat! No tenen llits, ni un lloc per menjar, ni cap sala per fer terapia, ... RES de RES!! Viuen en situació d'hacinament! No disposen de banys ni de dutxes! Mengen sense coberts, plats d'arros, pa amb aigua! Tot i els recursos inexistents mantenen una certa organització! Hi ha voluntaris que els hi fan xerrades de Terapia on predomina la psicoeducació i la prevenció! Molts d'ells són infectats amb el VIH. Hi ha en cada xerrada una potent connotació religiosa! A Nicaragua, la religió té molta influencia! Alhora, les xerrades i el tracte vers els pacients és dur i fins i tot agressiu (verbalment), és el tracte que han apres els nanos en els carrers de Managua! És la llei del més fort, la LLei de los "Pandilleros", ... La supervivencia del dia a dia...

Reconec que en entrar al centre, el cor se'm va empetitir i compungir! El maxim responsable del centre, el senyor José (fundador de centre fa 13 anys i ex-addicte) em va demanar si podia dirigir-me a ells per presentar-me i realitzar una mica de pláctica si ho trobava oportú! Així que em vaig trobar al centre envoltat per nois i noies (amb els seus parracs com a vestimenta i algunes noies amb un augment abdominal que reflectia un estat de gestació avancat...). Vaig pensar... i ara, que els hi dic? Ells que estan en el llindar de la desesperació... ells que han perdut l'esperanca... ells que no tenen on anar... Doncs els hi vaig parlar de l'Esser Huma i les seves capacitats! Tots ells tenen en el centre una nova oportunitat! En un camí reple d'adversitats n'hi ha que fan un pas enfront! I aconsegueixen sortir d'aquest malson! Vaig intentar, així doncs, oferir-lis una esperanca REAL! Una esperanca amb els peus ben aferrats al terra! Una esperanca d'una nova VIDA!

Aquell mateix dia, en arrivar a casa... quasi bé no vaig sopar... El pensament em voleiava al cap... i em sentia esgotat!

Ningú em va dir que el camí fos senzill...